Les imatges de la celebració del 25 aniversari de Acaronar amb un concert solidari a Xest

Post també disponible en: Castellano

L’acte va comptar amb la participació de la directora general d’Infància i Adolescència, Rosa Molero, la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Xest, Mª Ángeles Llorente, i el president de Acaronar, Ricardo Casadó

Divendres passat, 7 de desembre, Acaronar celebrava els seus 25 anys de trajectòria amb un concert solidari a càrrec de la mezzosoprano Marina Pardo, el clarinetista Carlos J. Casadó, el violista Rubén Menéndez i el pianista Damián Hernández, amb la col·laboració de la Sapere Aude Sinfonietta.

L’acte va tenir lloc al teatre Liceu i va arrencar amb una presentació teatralitzada a càrrec de la companyia Senda Teatre, que va donar a conèixer de forma molt amena el recorregut de Acaronar durant els últims 25 anys; així com les seves vies d’actuació. Després de la introducció sobre la comesa de l’associació, es va retre homenatge a totes les persones fundadores, membres del col·lectiu d’educadors i educadores de la Residència Comarcal “La Foia” de Bunyol, i es va fer un especial agraïment als col·laboradors, col·laboradores, voluntaris i voluntàries; als socis, sòcies, nens, nenes, famílies d’acollida i professionals vinculats als projectes que porta a terme l’associació. Així, en la primera part de l’acte, representants de cada col·lectiu implicat amb Acaronar van anar pujant a l’escenari a rebre el seu reconeixement.

“Acaronar és una associació que ens ha permès promoure la cultura de protecció a la infància amb l’impuls d’un dels seus recursos: l’acolliment familiar i, particularment, ha possibilitat que gairebé 400 persones i famílies hagin viscut, segurament, una de les experiències més importants de les seves vides, donant, al seu torn, a molts nens i nenes la possibilitat de vincular-se amb unes persones que s’han fet càrrec d’ells durant un temps i que també han passat a formar part de les seves vides per sempre “, manifestava el president de Acaronar, Ricardo Casadó.

Tal com va explicar Casadó, Acaronar té en marxa el projecte de la Xarxa d’Oficines d’Acolliment Familiar, en col·laboració amb la Generalitat i, paral·lelament, porta a terme programes de sensibilització i prevenció. “Ens agradaria despertar l’interès per l’acolliment familiar i augmentar la col·laboració amb nosaltres en la difusió d’aquest recurs de la societat”, apuntava el president.

“Sense Acaronar el recurs de l’acolliment no seria el que és”, afirmava en el seu discurs la directora general d’Infància i Adolescència, Rosa Molero. “Després d’aquests anys hem après a tenir en compte el que suposa la responsabilitat que tenim com a ex-nens i ex-nenes de assegurar-nos que els drets dels nens i nenes estiguin consolidats tant en el futur com en el present i aquesta és la tasca que està realitzant Acaronar. La setmana passada es va aprovar la Llei d’Infància i Adolescència, on tant Acaronar com altres associacions d’acolliment familiar han estat aportant el seu granet de sorra. Aquesta llei és la primera en aquest territori nacional que és participada pels seus protagonistes: els nens i les nenes; en unes setmanes estarà publicada i estic segura que reconeixereu la seva aportació en gran part del seu articulat “.

Molero va expressar el seu agraïment a la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Xest, a càrrec de Mª Ángeles Llorente. “A més de que ens ha acollit en aquest espai avui, té un compromís amb els recursos socials i en particular amb l’acolliment familiar”, assenyalava la directora.

Per la seva banda, Llorente va felicitar l’associació pels seus 25 anys de treball en projectes d’acolliment familiar, intervenció, orientació i inserció sociolaboral, entre d’altres. “El 1991 vaig arribar a treballar al col·legi públic Cervantes de Bunyol, que mantenia una intensa relació amb un centre públic d’atenció residencial a menors: la Residència Comarcal La Foia de Bunyol. Part dels i les docents del col·legi havien estat educadors allà i molts dels nens de la residència venien al nostre centre. En aquella època treballem junts per la inclusió escolar i social, els i les educadores de la residència es deixaven la pell per buscar alternatives als problemes que anaven sorgint en la convivència diària: es treballava amb les famílies dels nens i nenes que estaven en la residència i també amb els que eren al col·legi, fent-los conscients de realitats diferents i treballant per la inclusió. La justícia social i la solidaritat eren valors a instaurar i defensar. Van comptar amb un grup de 140 persones, algunes de les quals ja col·laboraven amb la residència atenent nens i nenes en el seu temps lliure. Així, en un noble exercici de ciutadania responsable sorgir Acaronar, preciosa paraula que neix d’una profunda humanitat. Acariciar implica afecte, consol, tendresa, acceptació, protecció, empara sense res a canvi: acolliment. I l’acolliment implica una generositat extrema. La paraula acollida parla d’espai, de casa, de crear oportunitats alternatives a aquelles persones que són fràgils i estan perdudes, desorientades i excloses “, declarava la regidora. “La realitat dels centres de menors ha canviat molt, jo diria que a pitjor, les lleis del menor no donen respostes a moltes de les necessitats dels nens i nenes.