Post també disponible en:
Castellano
La proposta de reglament de la Comissió Europea relativa a l’ús dels productes fitosanitaris ha encés les alarmes del sector agrari. La novetat més preocupant radica en la prohibició de tots els productes fitosanitaris en les denominades ‘zones sensibles’, les quals, segons estimacions de l’Associació Empresarial per a la Protecció de les Plantes (AEPLA) i l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), podrien abastar més del 30% de la superfície agrària útil d’Espanya i, fins i tot, més del 80% en el cas de la Comunitat Valenciana.
El reglament comunitari defineix com a ‘zones sensibles’ les zones verdes obertes al públic en general (parcs, camps esportius, via pública, etc.), zones usades majoritàriament per grups vulnerables, zones verdes urbanes i zones ecològicament sensibles sota la Directiva Marc d’Aigua, Natura 2000, Espais Nacionals Protegits i la nova regulació de pol·linitzadors (pendent). Així mateix, amb la finalitat de protegir el mitjà aquàtic, la UE considera prohibir l’ús de productes fitosanitaris als voltants de les aigües superficials. Entre les àrees agrícoles més perjudicades per totes dues exclusions destacarien els arrossars, les hortalisses a l’aire lliure i baix hivernacle i els cítrics de la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia, Andalusia (sobretot Almeria i Huelva) i Catalunya (Tarragona).
El president de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, alerta que “aquest esborrany és un disbarat impossible d’aplicar que empitjoraria encara més la falta de solucions per a combatre les plagues i malalties, multiplicaria els costos de producció i reduiria el rendiment productiu. Si la normativa no dona resposta a les necessitats particulars de cada agricultura, hi haurà més abandó de camps, més despoblació en el medi rural, més incendis i més pèrdua d’ecosistemes com els aiguamolls. Que aquesta barbaritat haja arribat a plantejar-se en la Comissió Europea deixa entreveure l’allunyats que estan els nostres polítics de la realitat. I més en l’actual context de guerra en el qual ens trobem, on queda evident la necessitat de garantir l’autosuficiència alimentària per a no dependre de països tercers”.
Aguado reitera que “Brussel·les segueix obstinada en la seua croada cega de prohibir més i més matèries actives fitosanitàries sense dotar al sector d’alternatives de contrastada eficàcia i a un preu assumible. Molt parlar d’innovació però a l’hora de la veritat Europa no agilitza la investigació i el registre de solucions per a les plagues i malalties que ja tenim i que continuen entrant per falta de controls en els ports. A més, aquestes lleis que responen a raons de salut i medi ambient no contemplen una reciprocitat amb les importacions, de manera que els productes agraris procedents de països tercers poden continuar usant fitosanitaris prohibits ací perquè es veu que fora de la bambolla d’Europa ja no són perillosos per a les persones i per al medi ambient. Brussel·les no pot actuar de manera més hipòcrita, incoherent i immoral”. Informa, Luis Ibáñez.
Be the first to comment