El calfament global minva les collites de la Comunitat Valenciana en 2023 i provoca un augment de la sinistralitat en les assegurances del 56%, segons La Unió

Post també disponible en: Castellano

Balanç agrari 2023 i perspectives de futur per a 2024: La Unió continuarà presentant propostes per a millorar la situació de les persones llauradores i ramaderes del nostre territorio.

La Unió assenyala que el canvi climàtic continua minvant les collites i la cabanya ramadera en la Comunitat Valenciana i la prova més evident és que fins a novembre les indemnitzacions per sinistralitat en les assegurances agràries eren superiors als 95 milions d’euros, mentre que en tot 2022 van ser de 61 milions d’euros, la qual cosa suposa ja un augment de més del 56% mancant un mes encara per a acabar l’any.

Els cultius més afectats són els cítrics amb més de 45 milions d’euros d’indemnitzacions, seguits pel caqui amb prop de 30 milions, el raïm de vinificació amb una xifra pròxima als 8 milions, fruiters i cirera amb més de 3 milions d’euros, ametler i hortalisses amb 2 milions i olivar amb 1 milió. A més, se sumen les pèrdues ocasionades als sectors ramaders, tant per pèrdues en la cabanya com en nombre d’explotacions agreujades per assegurances amb normatives poc atractives, primes elevades, i no adaptades a la realitat productiva de la ramaderia en la Comunitat Valenciana.

Aquestes dades, provinents de les assegurances agràries, adquireixen major rellevància perquè molts llauradors i ramaders no compten amb pòlisses. Per exemple, la cobertura de l’assegurança de cítrics o raïm de vinificació aconsegueix només el 50%-60% de la superfície. Les xifres de pèrdues degudes a la meteorologia podrien ser encara més alarmants.

El problema radica en el fet que les Administracions no solen compensar aquestes pèrdues i confien en excés en un sistema d’assegurances agràries que el Govern continua retallant. L’ajust de les tarifes per a compensar la creixent sinistralitat, mitjançant primes més altes i cobertures més limitades, no constitueix la solució requerida per als productors. En lloc d’això, el Govern ha de fomentar i promoure la contractació d’assegurances, recolzant al sector mitjançant una subvenció del 70%, el límit màxim permés per la Unió Europea, per a reduir els costos de les primes de les assegurances.

Tots o gran part dels cultius han patit descensos productius per diversos motius enguany. Un 64% menys de collita de cereals en la pitjor campanya dels últims vint anys, la de raïm de vi un 40% més baixa i en zones com Utiel-Requena fins a un 60% menys, un 4% menys de cítrics, la collita d’olives malgrat millorar està a la meitat d’una normal, els productors de cirera pateixen la incidència de la meteorologia i un llarg etcètera que resultaria interminable.

Carles Peris, secretari general de La Unió, indica que “seria important que el Consell amb fons propis done un impuls amb ajudes perquè els llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana aguanten eixes baixades productives i els augments dels costos de producció. Eixa meteorologia adversa requereix un paquet extraordinari de mesures i suports econòmics per a salvaguardar que es continuen produint aliments de qualitat”. 

Al costat dels efectes de la meteorologia cal destacar d’enguany la pujada dels costos de producció agreujada per la guerra d’Ucraïna, el creixement de les importacions procedents de tercers països sense reciprocitat que afonen els preus de les nostres produccions, l’amenaça i lluita contra les plagues normalment importades, la nova PAC que compleix ja un any o la Llei de la Cadena Alimentària que continua sent insuficient per a resoldre el desequilibri entre origen i destinació.

Les respostes de les diferents Administracions no han sigut les adequades davant tots eixos problemes, d’ací les protestes realitzades per La Unió Llauradora i Ramadera al llarg de l’any. Es van iniciar al gener a Madrid davant les retallades pel transvasament Tajo-Segura, al febrer va ser el torn dels apicultors davant les Corts a València pel menystinc de la Generalitat, març va ser objecte d’una protesta al Puig per la retallada en les assegurances agràries i eixe mateix mes una altra concentració en la veïna localitat de Puçol per les expropiacions per als terrenys de la Volkswagen.

El 20 de maig es va produir una manifestació històrica als carrers de Castelló contra els grans projectes fotovoltaics que arrasen el territori. El 5 de juliol, al costat de la resta d’organitzacions territorials d’Unión de Uniones, l’organització es va manifestar pels carrers de Madrid per a expressar el malestar per la falta de respostes del Ministeri d’Agricultura. Finalment, el passat 20 d’octubre va haver-hi una concentració a València davant la visita dels ministres de Comerç de la UE pels efectes dels acords comercials amb tercers països. L’any vinent l’organització traslladarà de nou amb total seguretat les protestes al carrer.

Costos de producció elevats

Si en 2022 els costos de producció van pujar, aquest 2023 a punt de concloure han continuat elevats. Les conseqüències del conflicte bèl·lic a Ucraïna i la sequera han provocat eixe augment. Fertilitzants, pinsos, combustibles, electricitat, tot s’ha disparat, en una mitjana del 30% de pujada. Sobre l’electricitat cal destacar que hem presentat una demanda d’execució de sentència contra el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) després que aquest incomplira la resolució judicial sobre la implementació d’un contracte d’accés elèctric per a regadiu amb doble tarifa, segons el dictaminat pel Tribunal Suprem que ens ha donat la raó.

Un sector asfixiat pels costos de producció que no paren de pujar i una indústria i una gran distribució que exerceixen implacablement el seu poder de negociació en els mercats i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball d’aquelles persones que produeixen aliments. Com també pugen els costos en la lluita contra les plagues en nombrosos cultius davant l’eliminació de substàncies actives des de Brussel·les que després es permeten als productes importats. 

Les Administracions han donat ajudes públiques a causa de les conseqüències del conflicte bèl·lic a Ucraïna i la sequera que han beneficiat a molts productors, encara que també hi ha uns altres que s’han quedat fora d’aquestes ajudes malgrat tindre també un increment de costos. El més destacable i denunciable són els productors de vinya i olivar que no han rebut cap mena d’ajuda, aspecte en el qual La Unió continuarà incidint l’any vinent davant la insensibilitat de les dues administracions agràries, la central i l’autonòmica.

Una Llei de la Cadena insuficient

La Llei de millora del funcionament de la Cadena Alimentària segueix sense ser útil per a la baula dels productors i no serveix per a acabar amb els desequilibris de la cadena que suporta el sector productor. L’èxit de la creació, a petició de La Unió, de la AVICA, l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris, per a donar un millor control dels abusos agroalimentaris en el nostre territori podria quedar-se en lletra morta davant una possible supressió per part de la Generalitat d’aquesta en haver sigut menystinguda en els pressupostos de la Conselleria d’Agricultura.

Ni el Ministeri d’Agricultura ni les Interprofessionals han tingut ni la voluntat ni la capacitat d’establir tampoc un cost mitjà de producció per als productes i que siga un preu de referència per davall del qual no es puga comprar cap producció agrària i així ajudar a complir la Llei de la cadena alimentària que continua sense posar límit a la posició de negociació de molts dels agents de la cadena.

Cal destacar com a positiu l’increment de l’activitat inspectora per part de la AICA estatal davant les denúncies justificades d’incompliments i la publicació de les sancions.

Un any de la nova PAC/ Quadern Digital

Estem a punt de concloure el primer any de la nova PAC i el balanç d’aplicació és més que negatiu per l’elevada burocràcia i exigències inútils per a cobrar una certa part d’aquestes ajudes que a més no es prioritzen en les persones que es dediquen professionalment al sector agrari, obrint les portes a perceptors que fins i tot ni viuen en les zones rurals.

Un informe de La Unió d’enguany revelava que prop de la meitat de les persones perceptores de les ajudes directes de la PAC en la Comunitat Valenciana tenen més de 65 anys, i el 95% de les mateixes són majors de 40 anys. Aquesta xifra del 49,68% dels perceptors majors de 65 anys en la Comunitat Valenciana contrasta amb la mitjana estatal, que és del 39,10%. La Comunitat Valenciana és la que més persones perceptores majors de 65 anys té de tot l’Estat.

D’altra banda, en 2023 s’han presentat en la Comunitat Valenciana un total de 40.764 sol·licituds d’ajudes de la PAC, la qual cosa suposa 3.209 menys i en termes percentuals un 7,30% menys que en 2022. Mentre que en el conjunt de l’Estat baixen un 4%, ací ho fa més d’un 7%.

Sobre el quadern digital d’explotació, gràcies a la pressió del sector amb La Unió com a principal actor en la Comunitat Valenciana, es va aconseguir que no s’implantara el passat estiu i, d’entrada, s’ha aconseguit que els grans productors hagen de començar al setembre de 2024 i ja els mitjans en 2025, quedant els molt xicotets fora d’aquesta obligació. Encara així, La Unió està insatisfeta i continuarà treballant ja no sols per una modificació en les dates de la implantació, sinó també a millorar el contingut obligatori d’aquest quadern digital.

Les importacions creixen i amb això l’amenaça de les plagues

Excepte algun èxit de La Unió, poques coses han canviat en relació amb la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers. De l’acord amb Sud-àfrica no es tenen notícies sobre la seua revisió, no existeix tampoc la certesa que es vagen a considerar els cítrics com a producte sensible a l’hora de signar els tractats comercials ni s’avança en l’adopció de les clàusules espill. I això serà un perill per a les nostres produccions si, finalment, es concreta l’indesitjat acord amb Mercosur.

Com ve denunciant La Unió al llarg de tot l’any cada vegada hi ha més alertes sanitàries per presència de plagues i més detecció de substàncies actives l’ús de les quals està prohibit en l’àmbit de la UE, però no per a tercers països. No existeix la reciprocitat desitjable i cal adoptar un compromís d’exigència perquè eixa reducció de pesticides, antibiòtics i fertilitzants a les quals ens obliguen les autoritats comunitàries es complisca també per als productors de fora. La reciprocitat en l’ús de productes fitosanitaris és una de les principals demandes de La Unió que continuarà reclamant en 2024. De la mateixa manera caldria estendre el tractament de fred també a les mandarines i pomelos.

Insensibilitat política

El canvi de Govern en la Generalitat no ha portat gens bo de moment per als llauradors i ramaders valencians, almenys pel que fa al pressupost per a 2024. La negativa del Govern del PP-Vox a aprovar les esmenes proposades per La Unió als pressupostos agraris de 2024, que buscava assignar quasi 10 milions d’euros a polítiques directes de suport a llauradors i ramaders, ha sigut rebutjada i deixa desprotegits a milers de productors en la Comunitat Valenciana.

Carles Peris, secretari general de La Unió, indica que “el nou Govern autonòmic deixa així a l’estacada tot just començar a milers de productors de la Comunitat Valenciana i després es vanen de ser els defensors del camp valencià, i fins i tot Vox diu ser el partit del camp. Tot es queda en pura xerrameca que no es tradueix en fets”.

La retallada del transvasament Tajo-Segura per part del Govern d’Espanya també és una mostra clara d’insensibilitat política davant una de les zones que constitueix l’horta d’Europa com és el sud d’Alacant.

Malgrat ser un partit defensor de la ramaderia, la veritat és que amb Vox al capdavant de la Conselleria d’Agricultura els productors valencians de boví no han rebut ajudes per la Malaltia Hemorràgica Epizoòtica (EHE), com sí ho han fet els d’altres comunitats autònomes. Tampoc han percebut res els apicultors valencians pels danys de l’abellerol ni per la invasió d’un nou depredador forà la Vespa velutina que posa en evidència que les administracions no fan el seu treball i, després les pèrdues les suporta, en aquest cas l’apicultor.

En el segon semestre d’enguany, Espanya ha ostentat la presidència de la Unió Europea, una oportunitat per a introduir en el discurs polític europeu tots aquells problemes i les solucions per al sector agrari espanyol i valencià, però que ha passat amb “més pena que glòria”.

Incendis i cremes agrícoles

Eixe calfament global, amb temperatures més elevades i paisatges més secs, accelera sens dubte la proliferació d’incendis forestals i a més fora fins i tot del període estival com són els d’enguany en l’Alt Millars en l’inici de la primavera o el de meitat de tardor a la Vall d’Albaida i la Safor. La Unió aposta per mantindre i incentivar l’activitat agrària en les zones rurals d’interior com a mesura necessària per a la prevenció d’incendis perquè l’abandó d’aquesta serveix de combustible per a expandir les flames. També reclama ajudes perquè les persones llauradores i ramaderes afectades per eixos incendis puguen regenerar les seues explotacions.

En relació amb les cremes agrícoles, La Unió proposa que el període d’autorització de les cremes agrícoles i marges s’adapte a la realitat agrícola de cada any segons les necessitats i circumstàncies meteorològiques i no amb dates fixes per ser un sistema obsolet de control dels incendis.

Grans projectes fotovoltaics

La concentració d’instal·lacions fotovoltaiques en grans plantes en sòl agrícola o forestal és una clara agressió al món rural que posa en perill una important superfície de terrenys agrícoles en plena producció, a més d’aniquilar la forma de vida de les persones que tenen el seu projecte vital en aquestes zones. L’organització insisteix que es prioritze l’autoconsum energètic en les teulades de les zones urbanes, en els polígons industrials, en zones degradades i en infraestructures o edificis de propietat pública en les zones demandants d’energia per a no destruir el territori rural.

Fauna salvatge

La pressió cinegètica per nombroses espècies, sobretot senglars i conills, és elevada i per això La Unió continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir aquesta proliferació fins a nivells sostenibles per al mitjà, ja que els llauradors pateixen un sobrecost desmesurat. Ressaltar així mateix les imatges idíl·liques i les nombroses visites d’aquests dies al Parc Natural de l’Albufera per a veure la presència de prop de 28.000 flamencs en les seues aigües, una estampa bonica i acolorida, però a costa dels danys que pateixen els arrossers després en el seu cultiu que continuen sense ajudes per a compensar-ho.

La problemàtica de la fauna salvatge s’agreuja encara més en zones de seguretat on no es pot caçar i allí on els cultius s’abandonen per falta de rendibilitat, i ací és on l’Administració ha d’actuar de manera coordinada i urgent perquè és un dels principals focus d’augment de la fauna silvestre. Tampoc l’actual línia d’assegurança per danys cinegètics cobreix les necessitats del sector i resulta al final dificultosa i inviable per a indemnitzar la mort per exemple de l’arbratge. Ressaltar per tant la quasi inexistent acció de l’Administració en aquest assumpte per a adoptar mesures o iniciatives que contribuïsquen a reduir o pal·liar els danys en el sector agrari.

ALGUNS ÈXITS

Alguns èxits que podríem destacar d’aquest 2023 que conclou són que l’empresa pública de la Generalitat que gestiona les parcel·les expropiades a llauradors per a la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt retirara els recursos i acceptara el preu imposat pel Jurat Provincial. Tot això després de diverses protestes de La Unió al costat dels afectats.

També esmentar la sentència del Tribunal Suprem que tomba el recurs de la DO Cava i autoritza a usar el nom de Cava de Requena al cava valencià, una reivindicació històrica del sector.

Cal destacar també el rebuig del Parlament Europeu a la proposta de la Comissió del reglament que pretenia imposar la reducció a la meitat dels productes fitosanitaris per a la protecció dels cultius contra malalties i plagues. En aquest sentit, ressenyar així mateix la decisió de la Comissió de Medi ambient del Parlament Europeu de rebutjar la proposta de la Comissió per a augmentar en els arrossos importats el nivell màxim de residus (LMR) de 0,01 a 0,09 mg/kg del Triciclazol, una matèria fitosanitària que està prohibida en els arrossars valencians.

La Unió va realitzar a la fi de març un gran desplegament davant les institucions europees amb la presentació d’un exhaustiu informe sobre les deteccions de pesticides en productes procedents d’Egipte i Turquia. Fruit d’aquest informe, que va ser presentat davant la Comissió Europea i als eurodiputats espanyols, es va aconseguir que al juny la Comissió Europea incrementara del 20% al 30% la freqüència dels controls físics i d’identitat per a les taronges procedents d’Egipte.

De gran èxit cal qualificar les II Jornades Citrícoles de la Plana de La Unió celebrades a Vila-real, amb dues sessions i més de 200 persones assistents i una gran qualitat de les ponències, destacant la clara orientació d’aquestes cap a les necessitats dels productors citrícoles.

A nivell organitzacional, cal destacar així mateix en clau interna la reelecció de Luis Javier Navarro, vicesecretari general de La Unió, en la comissió executiva de la nostra organització estatal Unión de Uniones, després de la seua IV Assemblea que va tindre lloc el mes de febrer i on es va posar en evidència la falta de sensibilitat i d’esperit democràtic del ministre d’Agricultura, Luis Planas.

La Unió anima als consumidors durant aquests dies i durant tot l’any a adquirir productes de proximitat que tenen una qualitat i una seguretat alimentària contrastada. Sobre aquests productes, cal destacar que el treball de La Unió ha possibilitat l’aprovació d’un Reglament de qualitat de la tomaca valenciana per a la distinció amb la marca de qualitat CV.

REPTES PER A 2024

En 2024 s’estarà molt pendent de veure com afecten els conflictes bèl·lics en l’escalada dels costos de producció. A la guerra a Ucraïna se suma ara la tensió al Mar Roig amb la invasió d’Israel en la franja de Gaza que tanta inestabilitat està creant en aquesta zona tan sensible.

També caldrà comprovar l’afecció de l’acord provisional del Consell i Parlament sobre la revisió de la Directiva d’Emissions Industrials que podria expulsar de la producció a milers de granges avícoles i porcines de mitjana grandària que no seran capaces d’assumir les exigències que se’ls aplicaran. Al mateix temps, estarem observants davant l’evolució de la coneguda com a Llei de la restauració de la naturalesa perquè una legislació europea tinga, una vegada més, efectes perversos sobre l’activitat agrària.

Tenim un altre any electoral amb comicis europeus que és on es debaten i aproven bona part de les polítiques agràries que ens competeixen. Demanem que no s’use al sector agrari com a eina de confrontació política i que els programes electorals dels diferents partits contemplen propostes en benefici de les persones llauradores i ramaderes que siguen efectives, reals i sobretot mesurables.

Desitjaríem que enguany es reduïsquen encara més els robatoris de collites en les explotacions agrícoles perquè malgrat el seu descens, encara es produeixen un total de 3 al dia en la Comunitat Valenciana amb dades de les denúncies presentades, per la qual cosa el número és superior ja que lamentablement no tots els robatoris són denunciats.

La Unió continuarà treballant en aquest nou any perquè la IGP Torró de Xixona i Torró d’Alacant introduïsquen la referència a l’origen de les seues matèries primeres, com és el cas de l’ametla o la mel.

L’organització també demana, sobretot a la Conselleria d’Agricultura que té les competències en aquesta materia, que en 2024 hi haja un major relleu generacional en el camp valencià amb la incorporació i permanència de cada vegada més joves, així com que les dones entraren d’una forma més decidida en la titularitat compartida de les explotacions perquè no és de rebut que només hi haja donades d’alta en la Comunitat Valenciana 19 dones. També treballarà perquè es rebaixen els mòduls fiscals agraris de l’IRPF per a compensar les pèrdues.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*