El CD Bunyol cau malbaratant orgull i lluitant fins a l’últim segon contra el Gandia en la pròrroga (1-0)

Post també disponible en: Castellano

El Club Esportiu Bunyol ha caigut malbaratant orgull i lluitant fins a l’últim segon aquest dissabte a la nit contra el Gandia per un gol a zero aconseguit per als de La Safor per Pere Marco en el minut 13 de la pròrroga (103 de partit).

Un Club Esportiu Bunyol que al final de la trobada rebia l’aplaudiment i el suport d’una afició que, de nou i per tercer any consecutiu, no deixava d’animar ni un instant al seu equip i que també va saber valorar l’esforç, el sacrifici i el coratge demostrat durant tot el xoc pels seus jugadors.

Van ser un miler les entrades repartides per la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana a totes dues unflades i això es va deixar notar en l’impressionant ambient, digne de les millors finals del més alt nivell, que es va gaudir en les graderies del camp neutral de Quart de Poblet on es va desenvolupar el xoc entre el Gandia CF i el CD Bunyol 14 anys després d’aquell altre que va acollir el 22 de juny de 2008 el Beltrán Báguena de Bunyol; i d’infaust record també per als bunyolenses en el qual llavors com ara van veure esvair-se l’ascens a Tercera en favor dels de La Safor en el minut 76 per obra de Naveiro i l’avantatge del valor doble dels gols fora de casa que va afavorir en l’empat a un gol al Gandia i els va portar a Tercera Divisió.

Equip titular del partit.

Un CD Bunyol supermotivat

Del que no hi ha dubte és que aquest dissabte tots dos conjunts van oferir un gran partit, digne del nivell i del premi que tots dos esperaven al final del mateix i que no era ni més ni menys que l’ascens a l’anhelada categoria de Tercera Divisió.

Els blancs van saltar al terreny de joc amb el nivell de motivació extra que suposa repetir per segon any consecutiu estar en la final i després de tres anys jugant el play off d’ascens; així com sentir-se mereixedors d’un premi que, per tercera campanya consecutiva, se’ls resistia.

Un CD Bunyol la columna vertebral del qual tornava a estar liderada, des de la porteria pel veterà Paco; des del centre de la defensa pel capità, Gonza; i en el centre del terreny de joc per un altre dels pilars del del CD Bunyol, Mateo, qui flanquejat per Adrián i per Santi Arrechea en la defensa han suposat la columna vertebral del conjunt bunyolense durant les últimes temporades, a la qual s’han sumat nous jugadors com Cano, David, Blas, Nico Reyes i Seguí; i en les quals tant Pou com Jonás i Pastor han tornat a encaixar com les peces perfectes del puzle que han portat al CD Bunyol, un any més, a estar en els llocs més alts de la taula.

Tots ells liderats des de la banqueta des de quasi la meitat de la temporada per José Manuel Descalzo, el míster blanc que ajudat pel seu cos tècnic ha fet un gran treballe mereixedor també del premi de l’ascens, perquè ha sabut integrar-se molt bé i encaixar perfectament en un vestuari que porta diversos anys junts i es considera més una família que un equip; i amb els quals ha sabut connectar meravellosament convertint-se en líder indiscutible.

Gran nivel de joc

Tots dos conjunts van oferir també un elevat nivell de joc sobre el camp, intercanviant-se el control del partit durant la primera meitat, en la qual Jonás es va convertir en un assot per a la defensa del Gandia i en la qual Pou també va fer de les seues; mentre que les ocasions per al Gandia van ser més aviat escasses.

En la segona meitat el Bunyol va semblar tindre un major control de joc així com de nivell físic, comptant a més amb les millors ocasions de gol. Encara que aquest es resistia. Els blancs, a més, havien de patir les faltes constants de l’equip que jugava com a local, que potser no van ser prou xiulades i castigades des de l’equip arbitral i que van interrompre constantment el joc dels visitants.

En les acaballes del partit i malgrat un parell d’ocasions de gol del Gandia desbaratades o bé per Paco o per la defensa blanca, el CD Bunyol semblava estar volent més la victòria i buscant-la amb més ímpetu i coratge, sobretot després dels canvis i l’eixida al terreny de joc de Pastor en la punta de l’atac i d’Albert en el centre.

No obstant això, el partit va acabar amb l’inicial empat a zero gols, per la qual cosa una pròrroga que es pressuposava més que intensa estava servida. I així va ser, atés que el Bunyol va continuar portant el pes del joc i arraconant al Gandia en la primera part de la pròrroga, fins al fatídic minut 13, en el qual el Gandia aconseguia fer diana per al desenfrenament de la unflada local que fins i tot en la celebració s’emportava per davant una part de la tanca de protecció després de la porteria de Paco.

Lluny d’acovardir-se, el CD Bunyol reforçat minuts abans amb Mario, Jordi i Imanol va tirar de casta i d’orgull per a ja en la segona meitat de la pròrroga fer-se per complet amb el control del partit i ficar a tot el Gandia en el seu camp, comptant amb un parell d’ocasions finals en les quals la pilota, de nou, desgraciadament es va resistir a entrar.

Amb el xiulet final, es deslligava l’eufòria per als seguidors del Gandia i, un any més, els jugadors del Bunyol patien la cara més amarga del futbol. Uns jugadors els qui al final de la trobada compartien desconsol amb la seua unflada que li retornava el gest amb aplaudiments; i que rebien el consol fins i tot per part d’Adrián Ferrandis qui, ironies del destí, l’any passat plorava al costat dels mateixos jugadors als quals enguany, com a míster del Gandia, consolava; i un Gandia que 14 anys abans superava al llavors entrenador del CD Bunyol, Adrian Ferrandis, en el Beltrán Báguena. Un Adrián Ferrandis que fins i tot arribava a confessar en xarxes socials tindre el “cor partit” per la seua victòria sobre uns jugadors als quals, mesos abans, ell liderava.

Una vegada més el premi de l’ascens se li resisteix a jugadors, cos tècnic i directius d’un CD Bunyol que ha tornat a fer grans mèrits una altra temporada més per a aconseguir-lo. Encara que la capritxosa sort del futbol haja impedit el premi gros, això no entela per a res l’esforç, el sacrifici, el lliurament al club i els bons moments que a tots els aficionats i seguidors del CD Bunyol el seu futbol ens ha ha fet viure. Segur que l’any que ve, el Bunyol torna a estar en el més alt; que és on es mereix estar.

FICHA TÉCNICA

Árbitro: Mariano Esteban, del Comité de la FFCV, asistido por Enrique Vicente López y Raquel Ortiz. Alejandro Sanz ejerció de cuarto árbitro. Amonestó a Guerrero, Saugar, Nico Cháfer, Maik, Pere Marco, Álvaro y Mauro Melo por el CF Gandia y a Pozo, Jonás, Albert y a Santi por el CD Buñol.

CF Gandia (0): Cata, Ayoze (Brines, m. 98), Mallol, Guerrero (Francesc, m. 49), Nico Cháfer, Siscar (Gorxa, m. 98), Salva (Álvaro, m. 68), Saugar, Iván Malón, Mauro Melo y Maik (Pere Marco, m. 98).

CD Buñol (0): Paco, Adrián, Cano (Imanol, m. 105), Santi (Mario, m. 105), Mate (Jordi, m. 105), Nico Reyes, Jonás, Gonza, Blas, Seguí (Albert, m. 73) y Pozo (Pastor, m. 76).

Recepció als jugadors i cos tècnic del CD Bunyol.
Recepció als jugadors i cos tècnic del CD Bunyol.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*