Post també disponible en:
Castellano
Amb este crèdit extraordinari, l’àrea de Cooperació que dirigix Natàlia Enguix invertirà 16,2 milions en la restauració de 45 Béns d’Interés Cultural o Rellevància Local en altres tants pobles de totes les comarques.
El president Mompó, que va avançar la partida a la fi d’abril, assegura que “la nostra història mereix un esforç”. La vicepresidenta Enguix destaca que el pla, rescatat després de huit anys, “mai degué abandonar-se”.
La intervenció a les Torres de Tàpia del Castell de Bétera, la restauració del Castellet de Bernabé de Llíria, la consolidació de l’Església de Benicalaf a Benavites i la rehabilitació del forn d’Alfauir, obres destacades.
La Diputació de València injectarà cinc milions d’euros més al Pla de Patrimoni per a poder finançar totes les sol·licituds presentades pels ajuntaments de la província. Tal com va avançar el president, Vicent Mompó, durant la presentació dels primers projectes aprovats, a la fi d’abril, l’àrea de Cooperació que dirigix la vicepresidenta Natàlia Enguix disposarà del crèdit necessari per a completar les obres proposades per 45 ajuntaments, amb una inversió total que arribarà als 16,2 milions.
En un principi, la corporació va donar llum verda a 30 iniciatives per a restaurar Béns d’Interés Cultural o Rellevància Local, amb una inversió d’11,3 milions d’euros, que s’ampliarà ara per a donar resposta a les 15 actuacions que van ser valorades però van quedar fora per una qüestió pressupostària. “Este pla, que hem rescatat després de huit anys, mai degué abandonar-se, com demostra l’interés que ha despertat en els municipis”, assenyala la vicepresidenta Enguix, qui explica que “a més de protegir els tresors patrimonials dels nostres pobles, els estem llançant un missatge clar, i és que ens importa la seua identitat i la seua història”.
El president Mompó destaca que el Pla de Patrimoni de la Diputació “no és xapa i pintura, sinó una actuació estratègica per a salvar béns d’interés cultural que han estat massa temps oblidats”. En la seua opinió, “la nostra història mereix un esforç, que passa per recuperar eixes torres, palaus i ermites que, a més d’història viva, són elements de promoció econòmica i dinamització turística”. “Vam dir a l’abril que destinaríem més crèdit per a fer front a totes les obres proposades i ho hem complit”, conclou Mompó.
La responsable de Cooperació afig que la modificació de crèdit es portarà dimarts que ve al ple de juny. “Es tracta d’actuacions tècniques, moltes d’elles en xicotets municipis, que poden rebre una subvenció de fins al milió d’euros en el cas de Béns d’Interés Cultural i fins a 500.000 per als Béns de Rellevància Local”, detalla Natàlia Enguix, qui recorda que el 75% de l’ajuda concedida es pagarà en el moment de l’adjudicació de les obres i la resta després de la justificació dels treballs, i que el termini d’execució finalitza el 30 de setembre de 2028.
Nous projectes
La modificació de crèdit anunciada per Mompó i Enguix, després de presentar els primers 30 projectes subvencionats, servirà per a atendre les propostes d’altres 15 ajuntaments, amb una inversió global de 4.800.000 euros. Entre els projectes que se sumen al Pla de Patrimoni provincial destaquen la millora de les cobertes i l’estructura de les Torres de Tàpia, al Castell de Bétera (735.000 euros); la reposició de l’accés i la restauració del jaciment arqueològic del Castellet de Bernabé de Llíria (500.000 euros); la consolidació i accessibilitat de l’Església de Santiago de Benicalaf a Benavites (435.000 euros); i la rehabilitació del forn d’Alfauir (340.000 euros).
Altres actuacions previstes són la tercera fase de restauració del Molí del Passiego de Sueca (400.000 euros); la consolidació estructural de ‘La Posada’ de Tuéjar (485.000 euros); la rehabilitació de l’antic mercat municipal de Burjassot per a convertir-ho en espai polivalent (370.000 euros); la restauració del Pou de la Neu de Yátova (300.000 euros); la restauració de les façanes de la Casa de la Cultura de Rafelbunyol (280.000 euros); i la intervenció en la coberta de la Casa Bou de Rocafort (246.000 euros).
El llistat de nous projectes el completen la recuperació estructural i consolidació de l’ermita de Sant Cristòfol de l’Olleria (182.000 euros); la consolidació de la Torre de l’Homenatge del Castell de Buñol (175.000 euros); la nova fase de restauració de la Plaça de Bous de Chelva (155.000 euros); les millores en la coberta i paviments de la capella Mare de Déu de la Font de Vilallonga (110.000 euros); i la restauració de la ximenera industrial d’El Batà a l’Alcúdia de Crespins (75.000 euros).
Impuls en xicotets municipis
Entre els 30 projectes finançats amb la partida inicial del pla, una mica més d’11 milions d’euros, destaquen la rehabilitació del Palau dels Bellvis de Benissuera, amb una inversió de 950.000 euros; la recuperació de les muralles que unixen les torres del castell de Castielfabib (512.000); la rehabilitació de la Torre del Virrei de l’Eliana (623.000); la consolidació del Palau dels Comtes Orbe i Piniés de Quartell (500.000); la restauració de l’Ermita de la Santa Cruz de Teresa de Cofrentes (482.000); l’habilitació del Molí Fariner de Beniflà com a centre expositiu (500.000); la rehabilitació de la Torre de Montroi (816.000); i les intervencions en el Reial Monestir de Santa Clara de Xàtiva i el Palau de la Senyoria d’Alfara del Patriarca, les dos amb una aportació d’un milió d’euros.
L’arquitecte Tirso Ávila, tècnic especialista en intervenció en Patrimoni que ha participat en alguns dels projectes finançats, considera que el pla de subvencions impulsat per la Diputació “suposa la recuperació d’una tradició important de suport al patrimoni immoble de la província”. Una de les grans virtuts del programa, en opinió de l’expert, “és que el promou una administració que coneix de primera mà el territori, amb una visió directa dels municipis, de les seues necessitats i de les dificultats que afronten”.
El mateix Tirso Ávila recorda que existixen “altres línies d’ajudes des de diferents administracions, però moltes vegades responen a criteris estrictament tècnics que deixen fora a xicotets municipis, que no sempre tenen la capacitat per a desenvolupar projectes complexos”. En este sentit, “la Diputació exercix un paper clau, no sols aportant finançament, sinó també facilitant la gestió i fent viables les actuacions”, conclou.
