La sequera ja provoca greus problemes en l’agricultura i ramaderia valenciana

Post també disponible en: Castellano

El sector agrari està preocupat per les restriccions de reg i els sobrecostos, com el transport d’aigua en camions a granges, i pels minvaments de producció

La prolongada sequera que està afectant la Comunitat Valenciana, agreujada per les elevades temperatures i els vents de ponent, ja està provocant greus problemes a la pràctica totalitat de les produccions agrícoles i ramaderes. L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) trasllada la preocupació cada vegada més palesa del sector tant per les restriccions de reg i els sobrecostos que han d’assumir els productors com pels minvaments de producció previstes.
La situació resulta especialment alarmant per als ramaders, sobretot a l’interior de Castelló i València, els qui adverteixen d’una escassetat d’aigua i de pastures inusual en època primaveral. Davant la falta de pluges, hi ha ramaders que estan havent de costejar el transport d’aigua en camions (quasi mil euros de despesa per viatge), els quals, a més, en moltes ocasions tenen dificultats per a accedir a les granges. Marc Boix, ramader i delegat de AVA-Asaja a Morella, subratlla també que “estem variant la dieta dels animals per a mantindre’ls més hidratats i reduint els seus esforços per a no cansar-los i evitar així posar-los en perill”.
Respecte als cultius, la sequera i les altes temperatures estan obligant els agricultors a tirar mà del reg des de fa mesos amb la despesa afegida que comporta. En taronges i mandarines, que ara mateix, en funció de les varietats, es troben en fase de recol·lecció i/o floració, molts arbres pateixen deshidratació fins a tal punt que estan més vulnerables enfront de malalties i plagues. El responsable de la sectorial de taronges de AVA-Asaja, Alejandro Aparicio, avisa que “l’ús de depredadors per a la lluita biològica contra el Cotonet de Sud-àfrica o l’aranya no està sent del tot efectiu pel fet que aquests no s’adapten a les altes temperatures. En general, estem assumint importants sobrecostos en energia elèctrica per a regadiu i en tractaments fitosanitaris”.
Semblant situació viu el caqui on el responsable de la sectorial, Vicente Carmelo Burches, explica que “no sols està tardant a brollar, sinó que ho fa de manera irregular, per la qual cosa lògicament ens preocupa el volum de la pròxima collita”.
Els productors de raïm han de recórrer al reg de suport, en el cas de disposar d’aquesta possibilitat, per a evitar que els ceps s’assequen. Comarques interiors com Utiel-Requena estan patint els estralls de la sequera per segon any consecutiu. En l’ametler, “el panorama és alarmant, a penes hi ha brotada”, segons Armando Boullosa, responsable de la sectorial de fruita seca. I en l’olivar, a diferència d’Andalusia on ha plogut en les últimes setmanes, es preveu una producció curta.
José Luis Sanz, responsable de la sectorial de fruita dolça, assenyala que “la falta de pluges i les primeres restriccions de reg ocasionaran una baixada de la producció de bresquilles i albercocs, fins i tot en alguns punts un minvament del calibre, però esperem que la gran qualitat de la fruita permeta obtindre uns preus que compensen l’augment dels costos”. Sanz informa a més que els agricultors de la demarcació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer han sol·licitat autorització per a l’ús de pous d’emergència.
AVA-Asaja reclama al Govern central, començant pel Ministeri per a la Transició Ecològica, que faça “un replantejament de la seua política hídrica i aposte per la construcció d’infraestructures per a emmagatzemar l’aigua quan plou i distribuir-la a les zones deficitàries quan la necessiten. Secundar des de la ideologia i l’ecologisme radical la Llei de Restauració de la Naturalesa, com si a Espanya ploguera com en el centre i nord d’Europa, ens porta a l’abandó de camps, als incendis i al desert”.
L’organització agrària igualment sol·licita a les administracions que milloren les assegurances agràries per a cobrir tots els riscos climàtics, que posen en pràctica les noves tècniques d’edició genètica per a obtindre cultius millor adaptats al canvi climàtic i que establisquen mesures de suport als agricultors i ramaders afectats per la sequera i les altes temperatures.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*