L’Associació Cultural Amics de Venta del Moro premia a la Festa de la Verema de Requena i al Col·legi Públic Victorio Muntés de Venta del Moro

Post també disponible en: Castellano

L’Associació Cultural Amics de Venta del Moro ha concedit en la seua vint-i-unena edició els premis “Altiplà del Cabriol 2021” a la Festa de la Verema de Requena i “Pi Quilibios 2021” al Col·legi Públic Victorio Muntés de Venta del Moro. L’acte de concessió als representants d’aquestes entitats se celebrarà a les 20 h. del diumenge 8 d’agost de 2021 a la Casa de la Cultura de Venta del Moro dins dels actes de la XXVII Setmana Cultural Venturreña. Durant l’acte s’entregaran als premiats una escultura realitzada ex profeso.
Transcrivim a continuació l’acta de 10 de juliol de 2021 on es descriuen els mèrits dels premiats:

“2. Es procedeix al debat sobre les persones i entitats mereixedores dels premis “Altiplà del Cabriol” i “Pi Quilibios” en la seua vint-i-unena edició. Després de les argumentacions pertinents, es procedeix a la votació i, per majoria dels membres de la directiva presents, s’aprova el següent:

2.1 Concedir el premi denominat “Altiplà del Cabriol” a la Festa de la Verema de Requena.
La primera Festa de la Verema de Requena es va celebrar del 18 al 19 de setembre de 1948, erigint-se com la primera Festa de la Verema d’Espanya. Va ser idea del Grup Raval format per set inquiets amics, “Els Set Magnífics”, que es van conjurar per a traure a Requena de l’ostracisme de la Postguerra i animar el deprimit ambient i aconseguir la reconciliació social veïnal. Es va triar com a motiu de la Festa la cultura de la vinya i el vi, pròpia de la terra ja des de l’època ibèrica, tal com testifiquen les almàsseres de les Pilillas. Des dels seus inicis, la Festa va complir amb els seus objectius fundacionals i va donar un gran impuls cultural i lúdic a Requena originant un esdeveniment festiu, cultural i social no conegut fins llavors. El grup fundacional va aconseguir involucrar en poc temps a tot el teixit social requenense que es va adherir a la Festa i la va fer seua.
Excepte en aquests anys de pandèmia de 2019 i 2020, la Festa de la Verema de Requena s’ha desenvolupat des de 1948 sense interrupció cronològica, incrementant notablement la seua estructura, protocol, infraestructura, projecció i dies de l’esdeveniment. 
Des dels seus inicis en 1948 va crear el seu específic “Butlletí Informatiu” i des de l’1 de maig de 1949 la seua pròpia revista “El Trull” que amb caràcter quadrimestral continua publicant-se i que és un referent de les publicacions periòdiques comarcanes.
La Festa va navegar sota el signe de l’èxit des dels seus inicis i va anar incrementant els seus actes i projecció social. El 21 de setembre de 1951, va adoptar el seu himne titulat “Cantem a Requena”. A l’abril de 1952, va crear la seua pròpia emissora de ràdio que donaria pas a l’actual “Ràdio Requena”. En 1957, la Festa de la Verema davant l’envergadura que havia pres l’esdeveniment es va dotar d’una Comissió Permanent, a més de les comissions anuals de caràcter temporal que seguien i continuen funcionant. En 1965, la Festa de la Verema va adoptar els seus propis estatuts i es va unificar amb la Fira de la Vinya i la Festa del Vi sota la denominació “Fira de la Vinya i el Vi i XVIII Festa de la Verema” de Requena sent a l’any següent denominada “Fira i XIX Festa de la Verema”, tal com es designa en l’actualitat.
L’1 de febrer de 1966, per resolució del Ministeri d’Informació i Turisme, es va declarar com a “Festa d’Interés Turístic”.
La Fira i Festa no va desistir de la seua obstinació de crear infraestructura pròpia i en 1968 es va dotar del seu propi local com a sala de festes que continua posseint amb una altra ubicació des de 1983. En 1970, la XXIII Festa va encunyar l’eslògan “Requena, on la Verema és Festa” que ha quedat com un lema d’abast nacional.
Una festa d’aquesta projecció i bagatge necessitava del Museu de la Festa de la Verema de Requena que va ser inaugurat en 2013 i que ha musealizado tots els aspectes de la festa i recull la documentació generada per l’esdeveniment des dels seus inicis.
Donada la importància i abast de la Fira i Festa, l’Ajuntament de Requena en 2013 va retolar una nova i àmplia avinguda del nucli urbà amb el nom de “Avinguda Festa de la Verema de Requena”. També en la llista de carrers requenense s’ha retolat el carrer Verema (any 1969) i Monument (pel Monument Universal a la Verema).
La singularitat i abast de la Fira i Festa de la Verema va aconsellar la instal·lació d’un gran recinte firal en la perifèria de la ciutat, projecte en el qual es va estar treballant des de 1997 i que es va veure culminat el 7 de febrer de 2013.
La Fira i Festa de la Verema ha anat creixent en actes i dotant-se cada vegada d’una major estructura com la creació del dia del “Requenense Absent” (1971), “Nit del Vi” (1972), del Ral·li Humorístic (1972), de la “Nit de la Surra” (1977), incorporació de les comissions denominades “raïms” (1983), mercat medieval (1997), certàmens literaris, Nit del Labrador, Fira Requenense del Vi (Ferevín) des de 1991, Nit del Foc, concurs de tastadors de vi, primer trepitjat de raïm, ereccions de monuments temporals infantil i major al·legòrics al món del vi, exposicions, actes religiosos (tridus, ofrenes, processons, misses), concerts musicals, espectacles taurins, balls i un ampli etcètera.
L’abundància d’actes de la Fira i Festa de la Verema ha tingut com a conseqüència que l’esdeveniment es desenvolupe per un període mitjà de dotze dies, però que durant tot l’any es realitzen actes de caràcter cultural, enològic i lúdic per part de les diferents comissions de la Fira i Festa.
A més, la Fira i Festa de la Verema posseeix un caràcter d’abast nacional i internacional. En l’avinguda principal de Requena es va erigir el “Monument Universal a la Verema”, singular i colossal escultura iniciada en 1951 i que va tindre al capdavant de la comissió organitzadora com a president al mateix Ministre d’Agricultura. Al desembre de 1991, la OIV, Oficina Internacional del Vi que agrupa a tots els països del món amb dedicació viticultora, va autoritzar a Requena al fet que la gran escultura es denominarà “Monument Universal a la Verema”. És més, en 1987, la OIV va nomenar a Requena com a “Ciutat de la Vinya i el Vi” en el seu Congrés de Roma.
En 1997, per a commemorar els 50 anys de Fira i Festa de la Verema i davant el seu abast nacional, el Servei de Correus va emetre un segell especial commemoratiu amb la figura emblemàtica del Monument Universal a la Verema i el nom de Requena.
La “Nit del Vi” es va crear en 1972 i des de llavors s’ha dedicat i homenatjat a moltes institucions de caràcter nacional o internacional com a les ciutats de Cariñena, Jumella, Navarra, La Rioja, Festa de la Verema de Jerez de la Frontera, ENOMAQ de Saragossa, Confraria del Vi de la Rioja, Federació Espanyola d’Enòlegs, la Federació de Confraries Víniques, a la ciutat d’Alba (Itàlia) que representava a les “Ciutats de la Vinya i del Vi d’Europa”, a l’Oficina Internacional de Vi (OIV), a l’Estació Enològica d’Haro i un llarg etcètera.
Alguns dels seus actes són de caràcter internacional com les quinze edicions del Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional que continua realitzant-se amb grups de tot el món; el “Dia de Suïssa” (1984), certàmens literaris de caràcter nacional, II Assemblea Nacional del Grup d’Enòlegs, etc.
El premi és un reconeixement a totes aquelles persones que des de 1948 i des de diferents àmbits i plans han contribuït a sostindre una festa molt complexa en la seua estructura, però que amb el transcórrer dels anys ha guanyat en protagonisme i projecció. Fins i tot, hi ha generacions familiars implicades en la Festa des dels seus inicis. Com tot esdeveniment de gran continuïtat cronològica, la Festa ha experimentat temps sot, però sempre hi ha hagut requenenses que han decidit donar l’impuls necessari per a assegurar la seua continuïtat i creixement. Després d’aquests dos anys d’aturada forçosa, segur que la Fira i Festa continuarà amb renovades empentes.
Així doncs, l’ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE VENTA DEL MORO concedeix el premi “Altiplà del Cabriol” any 2021 a la Festa de la Verema per la seua trajectòria, evolució, projecció i dimensió festiva, social i cultural i en reconeixement a tots els requenenses que en els seus setanta-quatre anys de vida han contribuït amb el seu esforç al seu creixement com a esdeveniment afrontant la seua complexitat organitzativa i econòmica i dotant a la festa d’aqueixa gran varietat d’actes lúdics i culturals que tenen com a motiu principal la cultura pròpia de la vinya i el vi.
2.2 Concedir el premi denominat “Pi Quilibios” any 2021 al Col·legi Públic Victorio Muntés de Venta del Moro pel seu compromís amb la qualitat en l’educació pública rural i per les mesures d’actuació adoptades durant la pandèmia actual de la COVID-19 que han garantit la continuïtat en l’ensenyament de l’alumnat d’infantil i primària de Venta del Moro. 
Les primeres notícies sobre educació a Venta del Moro són de 1800, quan en un memorial Venta del Moro feia constar l’existència d’un mestre d’escola dotat de 250 reals. Però ja s’advertia que amb tan curtes dotacions no podia haver-hi un mestre bo, sinó que el suplia algun veí que sabia a penes llegir i escriure.
Amb la definitiva segregació de Requena en 1836, el nou consistori de Venta del Moro va crear les primeres escoles públiques del municipi, just quan l’educació pública va ser estimulada per l’Estat Liberal que va veure necessari millorar el baixíssim nivell d’instrucció dels espanyols, portant a efecte els principis de la Constitució de Cadis de 1812 que proclamava que l’educació havia de ser gratuïta, universal, pública i oberta a tots els ciutadans. Principis que han de continuar vigents en l’actualitat. S’entenia l’educació com un servei públic i l’Estat es comprometia, per primera vegada, a ordenar el sistema educatiu i a crear les condicions necessàries per a assistir als alumnes que no podien pagar el seu aprenentatge. Aqueix va ser l’origen de les escoles públiques a Espanya i, per tant, a Venta del Moro, però que tots els xiquets i xiquetes tingueren una plaça escolar i estigueren alfabetitzats, no es va aconseguir fins a mitjan segle XX.
En 1857 se censaven ja a Venta del Moro dos mestres i una mestra. En 1864 tenim les primeres notícies d’un mestre en un llogaret de Venta del Moro, en Les Monges, i en 1868 en Cases de Pradas. En 1878 eren 196 alumnes els que estaven matriculats en dues escoles de xiquets i una de xiquetes. No obstant això, donades les deficiències del sistema (locals pèssims, sous miserables de mestres, absentisme escolar), la taxa d’analfabetisme a Venta del Moro era del 94% en 1877 i encara del 33% en 1940. L’educació era responsabilitat dels ajuntaments, que havien de disposar els locals, pagar als mestres i córrer amb les despeses de material i manteniment. 
En 1898 i 1899 van començar a exercir a Venta del Moro Salvadora Terrasa i Victorio Muntés, benemèrits mestres que van ensenyar durant quatre dècades a moltes generacions de venturreños. El nom del Col·legi Públic des del 24 de juny de 1981 és el de “Maestro Victorio Muntés” i un carrer del poble també rep el seu nom. Seria pertinent reconéixer en igualtat la labor de la seua dona, Salvadora, educadora de moltes generacions de venturreñas.
Fins a l’any 1918 no es van crear les escoles mixtes -ara completes- en els llogarets de Jaraguas, Els Marcs i Cases de Moya. En Les Monges es van crear en 1928. Era la conseqüència natural de l’elevat creixement de la població en el municipi.
Així doncs, pel Col·legi de Venta del Moro i pels dels seus llogarets han passat multitud de mestres que han educat, a vegades amb escassos mitjans, als habitants del terme municipal. Des dels anys 70, l’ensenyament en el terme municipal s’ha concentrat en el CP Victorio Muntés de Venta del Moro i l’aulari Les Salinas de Jaraguas.
L’educació pública és un dret principal en tots els pobles d’interior que veuen com sovint per l’establiment de ràtios obliguen a suprimir unitats escolars fusionant classes. Un clar exemple en el qual la “rendibilitat de mitjans” està molt per damunt i pes molt més que la “rendibilitat social”, tan necessària en municipis com el nostre. Són molts anys reclamant que l’educació pública de qualitat s’ha d’impartir en igualtat de condicions, independentment d’on es visca i que una de les principals polítiques en un pla contra la despoblació és el manteniment i impuls de l’educació en àrees rurals. Ha de ser sempre un objectiu primordial i prioritari de les administracions supralocals competents en la matèria educativa, perquè el futur d’un poble té un dels seus pilars fonamentals en la pervivència del seu col·legi.
A conseqüència del X Congrés d’Història Comarcal convocat sota el lema “Població i despoblació: aposta pel paisanaje” al novembre de 2019 es va publicar el Manifest de Jaraguas, on, entre altres aspectes, es demandava:
– La reestructuració del model educatiu de la Comunitat Valenciana per a evitar que a les comarques de l’interior, que pateixen la despoblació, es convertisca a les noves generacions de joves en matèria primera per a enviar a la ciutat.
– L’eliminació o la reducció de la ràtio escolar per al manteniment de les unitats i centres escolars en nuclis amb escassos alumnes. L’escola és el senyal de vida per a molts llogarets i pobles. El seu tancament és un drama per als xicotets nuclis.
– Incentivar econòmicament a través del complement salarial de ruralitat al professorat, tal com funciona perfectament a Canàries, Ceuta i Melilla. També han d’incentivar-se els destins en els col·legis rurals per a fer-los més atractius.
– La creació i promoció de cursos d’especialització que tinguen a veure amb les activitats majoritàries de la nostra comarca com és l’agricultura i la indústria de l’alimentació. Una formació professional enfocada, sobretot, a les professions vinculades a la comarca, perquè la gent es quede ací i no l’abandone.
L’impuls a l’educació pública en les zones d’interior és una de les millors línies polítiques que es poden implementar contra el fantasma de la despoblació. A Venta del Moro ha sigut constant la lluita d’Ajuntament, AMPA i direcció de col·legi contra la supressió d’unitats escolars. La baixa natalitat unida a la falta de xiquets i xiquetes en edat escolar es converteix en un fred número que, a l’efecte dels arranjaments escolars, està i ha estat per davall del reglamentat tenint, com a conseqüència, en els últims anys, la proposta d’eliminació d’aqueixes unitats escolars i que, amb molta faena, tenacitat i arguments sòlids, s’han aconseguit mantindre (encara que, desgraciadament, no sempre). L’estreta i permanent col·laboració a nivell local dels estaments afectats s’ha demostrat, una vegada més, l’eina més eficaç deixant patent que els arguments socials i la realitat municipal són i han de ser, en moltes ocasions, els millors criteris per a prendre decisions sobre aspectes tan importants com és la pervivència de l’escola rural. 
Després d’anys de lluita, per al pròxim curs escolar 2021-2022, amb la predisposició per part de la direcció del centre, de la inspecció del centre i la sol·licitud de l’ajuntament, s’ha rebut la bona notícia per part de la Conselleria d’Educació de l’ampliació de l’oferta educativa gratuïta amb la incorporació d’alumnat de dos anys en el CEIP Maestro Victorio Muntés. Aqueix és el camí, no el de la supressió.
S’atorga el premi Pi Quilibios al Col·legi Públic Victorio Muntés com a institució principal a mantindre i impulsar perquè les parelles joves continuen apostant per viure en el seu entorn local i per a, a més, atraure a nous pobladors. És un reconeixement també al professorat rural que amb vocació i professionalitat són els pilars de l’educació en les terres d’interior i garanteixen la seua continuïtat. Volem col·legis públics rurals amb mitjans, professorat, amb instal·lacions adequades i amb serveis com el de menjador que posseeix el CEIP Victorio Muntés, així com amb un servei de transport eficaç per als alumnes que viuen en llogarets i en caserius.
El Premi reconeix també els esforços des de les direccions dels col·legis i col·lectiu docent perquè en temps de pandèmia s’haja garantit l’educació presencial dels alumnes amb les suficients mesures sanitàries. En un curs que es plantejava com un gran desafiament per motius sanitaris de sobres coneguts, l’obstinació, esforç i vocació de tots els docents han sigut descomunals i dignes d’aquest premi. Cap alumne ha vist afectada el seu ensenyament, independentment de si era presencial o havia de ser telemàtica; el professorat s’ha desplaçat a les cases d’aqueixos alumnes per a entregar deures i temaris; s’han facilitat mitjans tecnològics a aquells que així ho necessitaven; s’ha reforçat el nombre de docents per part de la Conselleria tant per a horari lectiu com per al menjador. La implicació del professorat ha sigut un exemple de professionalitat, vocació i coordinació.
Així doncs, l’ASSOCIACIÓ CULTURAL AMICS DE VENTA DEL MORO concedeix el premi “Pi Quilibios” any 2021 al Col·legi Públic Victorio Muntés de Venta del Moro com a entitat indispensable en el context rural i per la seua lluita per continuar garantint una educació pública igualitària i de qualitat, encara en temps de pandèmia.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*