Natalia Enguix anuncia que la Diputació de València portarà el seu projecte expositiu ‘Les fosses del franquisme’ fins a les comarques

Post també disponible en:

La vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha anunciat la intenció de l’estament provincial de portar el seu projecte expositiu ‘Les fosses del franquisme’ fins a les comarques.

Natalia Enguix ho ha avançat durant la representació de l’obra ‘L’enterrador’, de Teatre de Dos, amb el qual s’ha culminat el projecte de Memòria Democràtica i que ha acollit aquest dilluns el Teatre Principal de València.

El Centre Museístic La Beneficència, en el qual se situen el Museu de Prehistòria de València i La ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, ha acollit fins a abril dues exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna.

La vicepresidenta va recordar que des de l’àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València es mantindran “al marge de batalles partidistes i provocacions estèrils i oportunistes. Les víctimes i les famílies no s’ho mereixen”.

El Teatre Principal de València ha acollit aquest dilluns a la vesprada la representació de l’obra ‘L’enterrador’, acte amb el qual la Diputació de València ha volgut donar per culminat el seu projecte ‘Les fosses del franquisme’ i durant el qual la vicepresidenta primera i responsable de Memòria Democràtica de la Diputació, Natàlia Enguix, ha anunciat la intenció de l’entitat supramunicipal de portar aquesta exposició fins a les comarques.

“Amb la magnífica representació teatral de hui, el nostre projecte no es deté. És com un flux d’energia, es transforma, però no es destrueix. Ja estem treballant en la manera de fer arribar a tots els racons de les nostres comarques una visió d’aquest assassinat en massa perpetrat sobre els vençuts; assassinats que es van recobrir d’una farsa judicial”, com va posar de manifest la vicepresidenta durant el seu discurs previ a la representació teatral.

“Durant deu mesos, la Diputació de València ha dut a terme un esforç pioner en la nostra Comunitat. Per a alguns, realitzar una exposició sobre les fosses del franquisme era una aposta arriscada i complexa —va afegir Enguix— però els més de 24.000 visitants que l’han visitada han acabat donant-nos la raó. Les dades indiquen que des del primer moment la recepció per part de la ciutadania ha sigut magnífica, especialment del professorat i de l’alumnat dels centres educatius, que han eixit de les aules a la trobada de la memòria, de la història i de les conseqüències tràgiques del fanatisme franquista. Pense que només per això l’empresa ja ha valgut la pena”.

Natalia Enguix també va tindre paraules d’agraïment cap a “tots els que han fet possible aquest assoliment expositiu i cobreix des dels comissaris a tot el personal de la Delegació de Memòria Democràtica i dels Museus de l’àrea de Cultura, així com a totes aquelles persones que han cedit els seus testimoniatges, els seus objectes, les seues cartes, la seua intimitat… Tota aquesta generositat i professionalitat han donat lloc a una exposició i un catàleg que ha despertat l’admiració i el reconeixement tant de la ciutadania com de les institucions i de les persones expertes de tot l’Estat”.

La vicepresidenta també va voler recordar que el projecte expositiu i les activitats desenvolupades són “el fruit de la col·laboració entre les àrees de Cultura i de Memòria Democràtica, entre l’anterior Govern de la Diputació de València i l’actual”; per al que va recordar als “responsables polítics que van creure i van donar suport al projecte: Ramiro Rivera i Xavier Rius. Moltes vegades ens oblidem de destacar el valor que té l’aposta política perquè projectes així vegen la llum. Apostes polítiques com la creació de l’àrea de Memòria Històrica en 2015 sota la presidència de Jorge Rodríguez i la direcció i l’impuls polític de Rosa Pérez Garijo, qui després va continuar aquesta tasca des de la Generalitat Valenciana”.

‘Les fosses del franquisme’ és, “sobretot, un treball conjunt entre l’Administració democràtica i la societat a la qual serveix. Una societat representada, en aquest cas i molt especialment, pels familiars de les persones represaliades, assassinades i desaparegudes de manera forçada; una tragèdia que no degué produir-se mai en un període de pau”, va subratllar Natalia Enguix, qui no va voler “oblidar tampoc la col·laboració de l’Ajuntament de Paterna, que va mostrar la seua voluntat per a facilitar l’organització”.

Natalia Enguix també va subratllar que des de l’àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València es mantindran “al marge de batalles partidistes i provocacions estèrils i oportunistes. Les víctimes i les famílies no s’ho mereixen. Per la nostra banda continuarem treballant per totes les víctimes de la guerra civil i del franquisme i per fer-los justícia; continuarem destinant recursos econòmics i humans perquè les famílies puguen exhumar, identificar i soterrar amb dignitat les víctimes. I continuarem investigant, explicant i divulgant tot el que va passar precisament perquè no torne a passar. És la tasca que democràticament ens pertoca i que fem amb la convicció de qui treballa pel bé comú”.

‘L’enterrador‘

L’obra de la companyia Teatre de Dos, ‘L’Enterrador’, és “una experiència escènica que reviu un episodi negre de la nostra memòria històrica”, com així l’ha definida Natalia Enguix. La proposta de Gerard Vàzquez i Pepe Zapata és un espectacle teatral de ficció que es basa lliurement en les vivències de diverses persones, entre elles les de Leoncio Badia, conegut com ‘l’enterrador de Paterna’, de les quals ha quedat constància en nombrosos reportatges de premsa escrita i espais radiofònics arran de la investigació realitzada per la periodista Conchi Cejudo. Com a opció artística i amb la voluntat de respectar a víctimes i familiars, no es fa menció ni a llocs ni a persones reals.

“L’espectacle és un homenatge a totes les persones, en molts casos herois anònims, que amb la seua determinació van deixar testimoni d’humanitat en un episodi fosc de la nostra història recent, un error que no pot tornar a repetir-se”, ha explicat la vicepresidenta Natalia Enguix, qui ha destacat “l’extraordinari acolliment que han tingut les activitats programades en ‘Les fosses del franquisme’, un projecte multidisciplinari amb exposicions, conferències, debats, cinema, publicacions, actuacions musicals i teatre, una oferta educativa i cultural molt àmplia amb la qual la Diputació ha contribuït a recuperar eixa part de la història que ens van contar incompleta”.

Conferències, mostres, llibres, cinema i teatre

La representació de ‘L’enterrador’ és l’última de les activitats paral·leles programades al costat de l’àrea de Cultura de la Diputació que dirigeix Paco Teruel, com a complement a les exposicions de La ETNO i el Museu de Prehistòria, nucli dur d’un programa que ha tingut com a objectiu “explicar a les noves generacions els valors democràtics, en un temps en el qual són necessaris més que mai el diàleg i el consens per a evitar que s’imposen els extremismes”, en paraules de Natàlia Enguix.

Enguix ha apostat per a reforçar el vessant educatiu i divulgatiu de la Memòria, sense oblidar les subvencions a Ajuntaments i associacions memorialistes que, des de la creació de la delegació fa huit anys, ha invertit més de quatre milions d’euros en localització, exhumació i identificació de les restes de persones represaliades durant i després de la Guerra Civil, així com en la recuperació de trinxeres i refugis i la construcció de monuments en record de les víctimes.

El programa ha comptat, entre altres activitats multidisciplinàries, amb un cicle de conferències, entre elles les dels juristes Baltasar Garzón i Dolores Delgado; bibliotertulies com la de Paco Roca i el seu còmic ‘L’abisme de l’oblit’; la projecció de documentals com ‘El silenci d’uns altres’ i pel·lícules com ‘La trinxera infinita’; i obres de teatre com ‘Els que mengen terra’i ‘L’enterrador’. L’eix de la programació han sigut les exposicions dels museus de la Diputació, que es van implicar en el projecte des del primer moment.

Dues exposicions troncals

El Centre Museístic La Beneficència, en el qual se situen el Museu de Prehistòria de València i La ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, ha acollit fins a abril dues exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna. Les dues formen part del projecte ‘Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria’, una iniciativa conjunta de la delegació de Memòria Democràtica i l’àrea de Cultura de la Diputació de València, i han rebut milers de visites al llarg de l’últim any.

La mostra ‘Arqueologia de la memòria. Les fosses de Paterna’, del Museu de Prehistòria, és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través d’un estudi del cas concret del cementeri municipal de Paterna, en el qual hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1956. L’exposició té tres objectius: visibilitzar l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que duen a terme l’exhumació i identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida; fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies; i entaular un diàleg amb la ciutadania sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria.

D’altra banda, l’exposició ‘2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria’, de La ETNO, s’acosta a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l’antropologia social per a ampliar la mirada fora d’aquests llocs. Per això, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. Implica introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l’espai i posar-nos en el lloc d’aquelles persones que van ser assassinades i humiliades, així com recórrer amb elles i els seus familiars i descendents els camins de l’oblit i la memòria.