Post també disponible en:
Castellano
Casualment i per allò del zàping vaig escoltar, només vaig poder aguantar un parell de minuts, als elements aquests del quiosquet que tirava espuma per la boca.
Roncero, D’Alexandro, Pedrerol i cia., escòria que no analitza, només borda.
Esperaven aquest moment amb ànsia per a ballar sobre la tomba de Luis Enrique perquè passa d’ells, no s’acoquina i no es plega als mandats dels amos d’Espanya: la premsa madridista.
Potser al ja ex seleccionador li han fallat les formes, a més la participació d’Espanya a Qatar ha sigut lamentable. A Espanya li han faltat moltes coses i no mereixia arribar més lluny.
Han tingut la pilota però no han generat ocasions. Luis Enrique havia confeccionat una llista amb mancances.
Es trobava a faltar algun “killer” a més d’un “crack” que desequilibrara i un gran capità en l’equip. Ha mirat més el futur que el present i s’ha deixat a casa algun pes pesant que haguera aportat coses.
De res serveixen les semifinals de la passada Eurocopa, ni la final de la Nations League.
En el futbol compta el present. Un present il·lusionant que ens ha de portar a un futur triomfal. I això no ha succeït en aquest mundial.
No sé si Luis Enrique mereixia seguir o no. Potser no però si has de buscar un successor que siga per a millorar el que hi ha.
Un Mundial en 70 anys, i 3 Eurocopas, la segon va tardar 44 anys a arribar, no és suficient bagatge per a una selecció que es qualifica com a gran.
I no ho és perquè es busquen, excepte rares excepcions, mitjanies baratitas com a inquilins de banqueta.
Volen pagar poc però no escatimen en golafres, viatges i altres coses que preferisc callar.
Amb De la font, un entrenador de pedrera, no farem res. Ja va passar amb Iñaqui Sáez, campió d’Europa sub-20 i cessat en el primer equip perquè no estava a l’altura.
Estaven com a opcions Benítez, Pochetino o Roberto Martínez (plata en le Mundial de Rússia 2018 amb Bèlgica). Per cert els 3 sense equip en l’actualitat. Havien més entrenadors de nivell que hagueren generat il·lusió i esperança i hagueren aportat qualitat, imaginació i força. Així mai eixirem de la mediocritat.
No em sedueix la idea de guanyar un mundial o una Eurocopa cada 50 anys però em tem que això serà inevitable mentre els dirigents continuen menjant i bevent en 3 estreles Michelín i fent reunions en hotels de Superlujo de l’Aràbia Saudita. Són els amants del bon menjar i millor beure.
Per a això si hi ha diners.
Com bé deia un amic meu: “El món és dels carotas.”
Això ni ho dubten.
Mals companys de viatge són la vanitat i l’ambició desmesurada.
El Marroc venç a Portugal 1-0 i es classifica per a semifinals del Mundial.
el Brasil eliminada davant Croàcia…
l’Argentina passa per penals i per…Messi.
Alemanya ja es va anar…
A veure si la culpa no ha sigut de Luis Enrique.
A veure si Rubiales i Molina s’han precipitat…
A veure si Rubiales i Molina s’han agenollat davant la premsa Madridista…
A veure si el pitjor de Luis Enrique no ha sigut el seu sistema de joc sinó no doblegar-se davant els amos d’Espanya…
A veure si el major pecat del ja exseleccionador és no ser del Madrid…
Sempre ens quedarà De la font.
País.
Be the first to comment