Post també disponible en:
Castellano
Moltes d’eixes frases com ara: “acostumar-se i resignar-se a ser un equip menut, de la part baixa de la taula”, les diguérem en LIBRE DIRECTO, dijous passat, concretament en l’entrevista amb José Pérez Alonso, president de LIBERTAD VCF. Un heroi que encara roman en el seu lloc, encara que no sap molt bé “per a què”.
Si escolteu atentament l’entrevista en LIBRE DIRECTO, voreu que parlem en els mateixos termes que parla el gran CAÑETE.
Jo ja vaig fer repartició de béns. Va ser un divorci tormentós que em va costar molts disgustos, que ja afectava la meua salut, fins que vaig dir “Prou”.
Me’n vaig anar content i orgullós de mi mateix per haver-me deixat fins l’última gota de la meua sang.
La gent que va hui a Mestalla no ho fa per amor al VCF, ho fa per diversió. La fauna que pul·lula pel vell estadi està composta per famílies que van a passar la vesprada, i jovenets que no tenen ni idea del que va ser i hauria de continuar sent el VALENCIA CF, així com eixos resignats que no tenen orgull ni coratge.
“Marxen ja, home, marxen ja, i facen un favor a la història del club i a la seua pròpia dignitat, la de vostés.”
El club que un dia es va anomenar VCF no mereix que continuen acudint a la seua cita quinzenal 45.000 víctimes de la manipulació, incapaces de prendre decisions per si mateixes, que no tenen identitat, coratge, ni ADN del vertader VALENCIA CF.
“Morir amb honor abans que viure de genolls.”
No convertisquen el que és un drama en una festa de gent necia, conformista, manipulada, sense esperit de lluita…
No s’enganyen més a si mateixos, no permeten que l’entorn, els mitjans de comunicació i la propietat continuen rient-se i enriquint-se a la seua costa, la de vostés, i embrutant la història del nostre VALENCIA CF.
Gràcies SANTI CAÑIZARES, no deixes d’insistir. Eres dels que encara té valor per dir la veritat.
El teu missatge valent hauria de calar.
Jo ja ho vaig intentar però a mi em van arraconar, em van degradar, i fins i tot m’insultaren greument en xarxes.
Segueix, Cañete, potser tu tingues eixa força que jo no vaig tindre, i és normal perquè jo no sóc ningú. Però el que sí que tinc i sempre tindré fins al dia de la meua mort és dignitat, orgull i amor per eixe club històric que un dia es va anomenar VALENCIA CF.
Hui ja no existeix, només hi ha un negoci circense, muntat per alguns, que s’anomena VCLIM.
Hi hagué una pel·lícula als anys 70 que es deia: EL DIVORCIO QUE VIENE, busqueu-la, recupereu-la i preneu bona nota.
És l’única manera que un dia els nostres fills miren arrere i se senten orgullosos dels seus pares per haver tingut HONOR.
La resta només té un nom: DERROTA.
Fins sempre, VALENCIA CF, i gràcies per tot allò que un dia ens vas donar. Hui només queden les cendres del que un dia fores, del que un dia fórem tots junts.
No t’oblidem.
Be the first to comment