Post també disponible en:
Castellano
Dijous passat, dia 18 de gener, en el programa Lliure Directe, de Ràdio Bunyol, entrevistem a Manolo Botubot, un exjugador de futbol del VCF allà pels anys 80 i a més internacional per Espanya.
Va ser una entrevista alegre, emotiva i sincera en la qual parlem d’aquell València de l’etapa de Botubot i també d’altres coses en les quals ell va voler entrar, al contrari del tema de Lim en el qual no va voler banyar-se per no molestar a ningú. Es que Manolo està contra Lim perquè ho veig en Twitter però en aquesta ocasió no va voler comprometre’s i així ho acceptem.
Quant al tema de la trajectòria de l’equip no va voler aprofundir massa però sí que va dir que no creia que ho fera tan mal com l’any passat.
Quant a l’afició de la seua època sí que va dir que era més exigent que l’actual ja que en aquells dies havien pañoladas i xiulets a jugadors, cosa que hui no es dona.
Jo vaig afirmar uns dies abans en el meu grup de WhatsApp que el vcf d’aquells anys va tindre grans jugadors però malgrat guanyar alguns títols: Copa Rei 79, Recopa d’Europa 80, i Supercopa 80, es van posar haver guanyat molts títols més però no va anar així. Li vaig preguntar al nostre entrevistat per què i va coincidir amb la meua apreciació: li guanyàvem al Madrid i Barcelona i ja estava l’objectiu complit. Després arribava a Mestalla qualsevol equip de la part mitjana o baixa de la taula i s’emportava els punts de València.
El va dir, igual que jo havia avançat en les meues manifestacions de WhatsApp, que potser es va pecar de falta d’ambició i conformisme. Els dos coincidim en eixa apreciació que ha sigut un mal endèmic del València al llarg de la seua història.
Ara continua passant el mateix.
L’afició ja no exigeix. S’ha acostumat a les misèries de Peter Lim i es conforma amb qualsevol cosa o qualsevol jugador cedit o a cost zero que arriba a Mestalla. I el més gros: es conformen amb no descendir i se senten feliços per això oblidant que el València deu, per grandesa i història, estar sempre en els llocs alts de la taula lluitant per totes les competicions en les quals participa. Això sí, competint però sense obligació de guanyar-ho tot com Madrid o Barça, que tampoc ens tornarem bojos.
Es va emocionar el bo de Manolo Botubot quan recordem al gran Ángel Castellanos, mort recentment a causa d’una terrible i implacable malaltia.
Va ser un jugador molt volgut però alhora molt xiulat per aquella afició dels anys 80.
En definitiva Manolo Botubot Pereira és un Gadità que vol al VCF, no a Lim, i s’assega tan Valencianista com el que més.
Gràcies per tot, Manolo i fins prompte.
Gran persona i magnífic jugador.
Quant al Reial Madrid res canvia
De nou un altre escàndol al Bernabéu i van…
Portem més d’un segle suportant les injustícies i els robatoris a favor del Madrid.
Res canvia i el Madrid continua guanyant les lligues per decret.
Ahir tres errors arbitrals que li van donar la volta a un partit que l’Almería tenia bestiar i mantenen al Madrid en el més alt de la clasificacion.
L’única cosa bona del cas és que ja són molts els equips de la lliga que comencen a alçar la veu contra aquests “Atacs a la Lliga que es venen donant des de fa més d’un segle (més val tard).
Res canvia és la història de sempre.
Fa molts anys el Reial Madrid guanyava les lligues per decret durant el govern Franquista, però ara el dictador ja no existeix i continua succeint el mateix.
Per què?
A Espanya Estem en democràcia, en tot menys en el futbol. Ací continua existint la dictadura del Reial Madrid que els àrbitres assumeixen per por de les represàlies.
Ja n’hi ha prou. Si Espanya és un país lliure i democràtic, o hauria de ser-ho, això s’ha de reflectir en tots els àmbits, i un dels quals més pateix és la lliga Espanyola de futbol.
N’hi ha prou de tanta Madriditis.
Espanya som tots i el dret a una competició justa i a un tracte equànime és de tots.
Àrbitres honrats i valents és una de les claus fonamentals.
Be the first to comment