Opinió: “Estic confusa”, per Olga Vallejo

Post també disponible en: Castellano

Estic confusa.
¿Gràcies? ¿Això és el que vull dir-te?
¿Gràcies?
Gràcies, perquè ara veig, em veig, els veig.
Busseig dins meu, puc pensar, em deixes pensar.
Sent cada pas, cada despertar, cada fer.
Els carrers buits, només sent el silenci, quina pau!
Respir poc a poc, camí lent. Però, ¿i què hi ha dels que se’n van, dels que es van anar, dels que s’aniran?
¿Eren necessàries tantes morts, tantes famílies destrossades per adonar-nos de la voràgine on estàvem submergits?
Rebíem senyals per tots els costats i a la fi ha arribat. Ens has frenat en sec.
Ens has frenat? O ens han frenat?
Què ha passat? I el pitjor, ¿què passarà després?
Estic confusa.

Mi banner
Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*