Post també disponible en:
Castellano
Regina Martínez Álvarez és la nova i bonica Reina de la Fira i Festes de Bunyol. Valenta, bona amiga dels seus amics, solidària i bona persona abans de res, que serà proclamada aquest divendres a l’auditori a l’aire lliure de Sant Lluís per a viure un somni i exercir un càrrec que li fa «moltíssima il·lusió».
— Com et sents a escassos dies de l’arrancada de la Fira i Festes?
— Tinc una mescla d’emocions molt gran, la veritat. Estic nerviosa però estic molt emocionada. Estan sent uns dies molt bonics, carregats de sentiments i d’alegria. Desitjant arrancar!
— Ens pots revelar algun detall de la teua presentació?
— No puc, perquè no sé absolutament res! Els meus amics, Celia i Rubén, que són els presentadors, s’han encarregat d’organitzar-ho tot junt a la meua germana, Alexia, que està de gom a gom i no se li escapa una, jo només sé que he de baixar l’escala, bàsicament. M’emociona molt que estiguen preparant tot d’aquesta manera, al costat de la resta d’amics, la meua família… estic expectant i feliç.
— A més de la presentació, que m’imagine que serà un dels moments més esperats, quins altres actes desitges viure de manera especial?
— Sí, la presentació em sembla un acte molt especial. A part d’aquest, jo crec que el que més ganes tinc és l’el dia de les Músiques, aqueix matí tan acolorit i alegre, les bandes sonant, l’ambient que es respira… la pell de gallina!
— Algun com La Tomatina? Pujaràs en el camió? És el primer any que participes en La Tomatina?
— Sí i sí, aquesta és una altra de les coses que causen sensació en aquest regnat. Vaig al camió i estic motivadísima, tinc mil ganes de viure aqueix moment amb la meua gent i amb el poble. També he de dir que no, no és la meua primera Tomatina, però quasi. La meua mare i les meues ties em portaven a totes, tots els anys, i a mi em feia una mica de fàstic! Així que vaig deixar d’anar… en 2019 vaig voler entrar i em vaig quedar adormida, i amb l’arribada de la pandèmia em va fer molta ràbia perquè no sabia quan tindria l’oportunitat, així que això sembla que estava escrit.
— Has tingut ocasió d’intercanviar impressions amb la teua antecessora en el càrrec, Carmen Marzo? Quins consells t’ha donat?
— Perquè la veritat és que no, no he pogut parlar molt amb ella, però sí he seguit el seu regnat i és la referència que tinc a l’ésser la més recent i amb un període de temps tan llarg. Ha sigut una reina impecable.
— Quins consells t’han transmés l’alcaldessa i el regidor de Cultura Popular?
— Tant Juncal com Rafa són el pilar fonamental. Estic molt agraïda perquè des del primer moment tot són facilitats i em sent súper recolzada. Rafa porta mesos evitant que em muira d’aclaparament, que m’estresse, que col·lapse… res, és impossible que això passe perquè ací està ell, des de la primera vegada que va sorgir tot això fins hui mateix que ha vingut a dretcient a la meua casa a solucionar-me alguna cosa que una altra. I el mateix passa amb Jonquera, m’ajuda en tot el que necessite, la tinc ací tot el temps pendent que tot estiga bé, em recorda qualsevol cosa que se’m puga passar… tots dos fan alguna cosa que és el més important i és que la festa estiga viva i que la finalitat és gaudir.
— Què em dius de les xiques de la Cort d’Honor?
— Estic súper feliç amb la meua cort! Les xiques de la reina són el més. Em sembla que és una cort de 10, meravelloses, amb aqueix esperit disfrutón i buñolero que fa falta, i estic encantada de compartir enguany amb elles. Tinc moltes ganes que comencen els actes i que passem més temps juntes.
— ¿T’imaginaves viure això?
Soc molt festera i les meues festes del meu poble no me les perd per res, des que vaig nàixer porte participant, així que jo crec que dins de mi sempre he pensat que una cosa així passaria en algun moment, però per a res m’ho esperava. La vida ha donat moltes voltes aquests últims anys i no m’esperava viure el que estic vivint, així que estic molt orgullosa de mi i que això siga possible.
— Com descrivim els vestits? Com és el que més t’agrada?
— Els vestits són el reflex de la meua personalitat. Cadascun perfecte per al moment que li toca i els veus i tots porten el meu nom i la meua essència. Explosió, color, elegància, caràcter i alegria. M’encanten tots, és molt difícil triar, però sens dubte el blanc és el més especial. No tinc paraules.
— Quan ho portaràs?
— En la presentació i la vesprada del dia de les Músiques.
— I per al concert «Mà a mà»?
— Per al Mà a mà portaré un vestit de nit pensant que és una nit molt esperada per tots els músics, per Bunyol, per la cultura musical i per aqueixa lluentor que ens dona tindre aquest privilegi de bandes.
— Convidem als qui lligen aquesta entrevista al fet que visiten Bunyol en Festes?
— Per descomptat! Tothom convidat al fet que vinga i es contagie d’aquestes Festes que són les millors del món. Visca Bunyol!
Be the first to comment