Salvador Rodríguez Camps: “El bon cirurgià plàstic ha de tindre talent i creativitat; sentit de l’estètica, sentit artístic i habilitat manual”

Post també disponible en: Castellano

El prestigiós i respectat cirurgià plàstic Salvador Rodríguez-Camps acaba de publicar un llibre amb les seues tècniques personals i aportacions a la cirurgia plàstica durant les últimes quatre dècades. Una obra de 536 pàgines que ha sigut editada per l’editorial moldava Eliva Press on l’autor recull les més destacades publicacions de les seues tècniques personals, inclosa la seua tesi doctoral (Excel·lent Cum laude) durant el període comprés entre els anys 1980 i 2022. 

— El seu segon treball editorial: Salvador Rodríguez-Camps. Les seues tècniques personals en cirurgia plàstica, estètica i reconstructiva, ja està a la venda.

— Efectivament el meu segon llibre després de la meua tesi doctoral, que ja va ser publicada per la Universitat de València en el seu moment, ja està a la venda.

— Com sorgeix la publicació d’aquest llibre?

— Bé, vaig rebre un correu electrònic de l’editorial moldava Eliva Press que em va proposar fer un llibre basat en les meues publicacions. Així que després d’assegurar-me dels detalls i que era una cosa seriosa, vaig decidir acceptar. Ells em van dir que el llibre hauria de contindre les meues tècniques més divulgades en fòrums internacionals així com que no haurien de faltar les dues últimes publicacions que jo havia fet, cosa que significa que ja portaven fent-me un seguiment des de feia temps.

— ¿I com des de Moldàvia té coneixement del seu treball?

— Els vaig preguntar perquè m’havien triat a mi i ells em van dir que em consideraven la persona adequada per a aquest llibre. És una editorial molt jove i que vol obrir-se camí amb gent que ja té un nom internacional. De fet, en ser internacional em van oferir la possibilitat de fer-ho en dos idiomes: espanyol o anglés, encara que pense que tenint més de cinc-cents milions d’hispanoparlants havia de fer-ho en espanyol, el meu idioma. Les publicacions que tenia en anglés les hem traduïdes a l’espanyol. Es tracta d’un llibre amb totes les meues tècniques personals.

— ¿És un llibre llavors destinat només per a especialistes, per a professionals?

— Sí, així és. Aquesta editorial només treballa amb llibres acadèmics i científics. Tot el que fa va destinat a la comunitat científica. I en el meu cas, aquest llibre va destinat a la comunitat de cirurgians plàstics de tot el món. Encara que això no és obstacle perquè qualsevol curiós que ho desitge puga comprar-ho també, perquè fins i tot està disponible en Amazon.

— Estem parlant d’un llibre ni més ni menys que de 536 pàgines.

— Sí, ha eixit un llibre molt dens. Però es pot llegir bé.

— A pesar que és un llibre extens, m’imagine que no haurà sigut gens fàcil seleccionar o resumir els continguts a incloure en ell, ¿veritat?

— Han sigut diversos mesos per a seleccionar el contingut. Em vaig quedar amb 26 articles i em van dir que em passava de nombre de pàgines, per la qual cosa vaig haver de retallar, amb el que això suposa. És tremendament difícil llevar. Però encara així, ha sigut un treball realment bonic. Poder donar-li publicitat a totes les meues aportacions científiques és tot un orgull per a mi. He de recalcar que això no és una cosa que haja eixit de mi, no és una cosa que jo haja decidit fer per vanitat, no. Repetisc que és l’editorial la que m’ha demanat aquest llibre i jo no he pagat absolutament res per ell. 

— De totes les tècniques recollides en el llibre, ¿hi ha alguna de la qual se sent més orgullós o a la qual li té un especial afecte?

— Bé, el llibre està fet de manera cronològica, des de la primera tècnica que vaig publicar, ja fa molt temps, a la fi de 1988, per la qual cosa estan recollides per ordre cronològic. I a la qual més afecte li tinc i més repercussió ha tingut a nivell mundial potser és la meua tècnica de resecció total dels cartílags alars i fàscia temporal per a puntes nasals extremadament difícils, que va constituir a més la meua tesi doctoral. Una tesi amb la qual vaig aconseguir un excel·lent Cum Laude, per cert. Aquesta seria la meua tècnica no sé si més volguda, però si la que més repercussió internacional ha tingut. 

— Vosté va estudiar, a més de Medicina, Belles arts. ¿Un cirurgià plàstic està més prop de les arts que de la ciència?

— Sí, vaig estudiar Belles arts; i sí, em sent més prop de l’art que de la ciència. Pense que per a ser cirurgià plàstic si no tens una mica d’artista no podràs anar molt lluny. Fa falta la formació en Arts Plàstiques dels cirurgians plàstics. De manera que si per mi fora no hi hauria cap cirurgià plàstic que no sabera dibuixar o modelar perfectament. Això és el mínim que se li pot exigir a un bon cirurgià plàstic. Un cirurgià plàstic no pot ser un tipus solament més o menys brillant a nivell acadèmic. 

— Qualsevol pot ser pintor, però no tothom pot ser un bon pintor. Fa falta també talent, ¿no? 

— Total i absolutament d’acord. El bon cirurgià plàstic ha de tindre talent i creativitat; sentit de l’estètica, sentit artístic i habilitat manual. Això és fonamental, el que no ho tinga ha de dedicar-se a altres parts de la medicina. Podrà ser un gran cirurgià, però no un gran cirurgià plàstic. I per descomptat molta faena. Per exemple, l’estudi previ de cada cas, que jo faig sistemàticament, també és fonamental per al desenvolupament d’aquest treball.

— ¿Això queda patent en el llibre?

— Sí, de fet ho dic així en el propi llibre. Perquè clar, en l’escarida biografia que em demanen no es pot desenvolupar tot, però crec que estudiar Belles arts és fonamental per a un cirurgià plàstic.

— Quaranta anys de treball i 35.000 intervencions quirúrgiques: la seua experiència és demolidora, tota una vida sencera dedicada a la cirurgia plàstica. Una persona amb la seua trajectòria, ¿què li diria per a motivar a aquell cirurgià o cirurgiana que ara mateix estiga iniciant la seua carrera?

— Els diria que l’experiència s’aconsegueix amb treball i amb temps. És a dir, es pot ser jove i expert, però el normal és ser jove i inexpert. ¿Com s’aconsegueix la bona formació?, movent-te, llegint, viatjant, estudiant… veient als grans mestres, com he fet jo que pràcticament m’he recorregut tothom des que soc cirurgià plàstic, amb pocs mitjans i pagant-m’ho de la meua butxaca, amb la sort que tots aquests grans mestres no m’ha cobrat per una estada amb ells. A tots els grans mestres que hi havia en la meua època quan vaig començar, a poc a poc he anat a visitar-los. I els diria als joves que potser el seu mestre el tenen molt a la vora, que tampoc té per què estar a Amèrica del Sud o als Estats Units. Potser ho tenen ací a Espanya. Jo soc una persona oberta a tots els que vulguen aprendre, mai he cobrat res per això i a tots els ensenye absolutament tot. Sé que hi ha coses que al qual ve a aprendre se li poden escapar i jo tinc l’hàbit de ficar-los al cap aqueix micro detalle. En definitiva, a un amb el títol no li basta per a començar a treballar per si sol; sinó que ha d’aprendre a treballar amb l’escrit, amb el publicat i especialment a presenciar cirurgia en viu: això és el més important del món.

— La pràctica fa mestres.

— Sí, sí, és que a vegades en una publicació s’ometen detalls, que no és el meu cas, perquè totes les meues publicacions estan fetes com per a xiquets, perquè les entenga tothom i tothom comprenga els més mínims detalls. Perquè si publiques ha de resultar útil aqueixa publicació, perquè uns altres puguen fer-la igual o secundar-se en ella per a arribar a l’objectiu que es proposen. Aquesta ha sigut sempre la meua filosofia: ensenyar-ho absolutament tot. M’agrada publicar sempre molt honestament i això se m’ha reconegut. Això és igual d’important que veure cirurgia en viu.

— Tornant al contingut del seu llibre, és un treball secundat per molta imatge gràfica.

— Sí, conté moltes fotografies i moltes imatges. Si ja una imatge val més que mil paraules, en cirurgia plàstica ho és tot. Hi ha, per exemple, molta fotografia reconstructiva a causa de càncers o per altres malalties.

— Per això li volia preguntar també. Molta gent pensen en un cirurgià plàstic com algú que es dedica a millorar l’estètica de les persones però s’oblida una mica la faceta reconstructiva del cirurgià plàstic de les persones que han patit unes certes malalties que li poden haver perjudicat en la seua imatge, ¿no cree?

— Sí, per descomptat, el nostre treball en el camp de la reconstrucció és molt necessari per a moltes persones per les seues malalties.

— I per a acabar, ¿ha rebut ja algun comentari per part de col·legues després de la publicació del seu llibre?

— Bé, és un llibre escrit en espanyol per a tothom. Sé que hi ha molta gent en el món anglosaxó que són capaços de traduir-ho o interpretar-ho en espanyol o que segur que ho parlen. La llengua anglesa és la científica per excel·lència, però com m’han donat a a triar he preferit la meua. Crec que és un llibre que a poc a poc s’anirà movent i s’anirà comentant. De fet sí, ja he rebut des d’Espanya, des de Barcelona i des de Madrid, comentaris que em deien que els semblava molt interessant o que m’escrivien per a comentar algun detall concret. Crec que la difusió va ser molt gran entre la comunitat científica i també entre algun curiós.

Redacción: Miguel Ángel Pallás

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*