Post també disponible en:
Castellano
AVA-ASAJA qualifica l’any agrari 2020 com extraordinàriament difícil, amb unes pèrdues totals estimades en 570 milions d’euros en el sector agrari valencià. La persistent manca de rendibilitat es va intensificar en la majoria dels cultius i cabanes ramaderes a causa de les devastadores repercussions de l’Covid-19, tant per les dificultats afegides en la comercialització com per l’increment de les despeses a causa de les mesures preventives.
La pandèmia va irrompre, a més, just quan el sector agrari estava protagonitzant una onada de mobilitzacions sense precedents -sota el lema ‘Agricultors a l’límite’- en protesta per la manca de rendibilitat i que a València va acollir el 14 de febrer la major manifestació agrària a el que portem de segle XXI. Les reivindicacions agràries van copar l’agenda política per primera vegada en dècades i van arrencar a Govern els primers compromisos com la reforma de la Llei de la Cadena Alimentària que, de moment, s’han demostrat insuficients per garantir uns preus per sobre dels costos de producció .
Els agricultors van aparcar les mobilitzacions, per sentit de la responsabilitat, i van mostrar a la societat el seu paper essencial per subministrar aliments en prou quantitat i màxima qualitat durant la pandèmia. Aquest reconeixement, però, no s’ha traduït en millors preus ni en mesures de suport que alleugin les pèrdues sofertes. De fet, l’impacte per la crisi de rendibilitat va ascendir a 165 milions, d’ells 125 en agricultura i 40 en ramaderia. Els cultius que pitjor comportament han tingut són el vi, les fruites d’os, el caqui, l’oli, l’ametlla, les hortalisses i les flors i plantes ornamentals, mentre que les ramaderies més afectades han estat l’oví, cabrum, boví, les caps de bestiar dedicades als bous al carrer ‘i l’apicultura. Fins i tot algunes varietats de cítrics, que van gaudir d’una tirada de la demanda, han acabat amb preus per sota del llindar de rendibilitat.
La principal evidència de la crisi de rendibilitat que travessen els llauradors valencians és l’increment de la superfície sense conrear. Segons el Ministeri d’Agricultura, la Comunitat Valenciana augmenta en 1.335 hectàrees les terres agràries ermes, fet que suposa un 0,83% més que el 2019, i segueix encapçalant el rànquing nacional amb un total de 162.902 hectàrees.
La supressió de matèries actives -com el Clorpirifos i Metil-Clorpirifos- i la manca d’alternatives viables per fer front a les plagues i malalties ha provocat aquest any en el camp valencià un malbaratament alimentari rècord de 450.000 tones, que es tradueix en unes pèrdues de 150 milions per als productors.
Els danys provocats per la superpoblació de la fauna salvatge (senglars, conills, cabres salvatges, etc.) han augmentat aquest any un 20%, superant per primera vegada la barrera dels 30 milions de pèrdues en l’agricultura valenciana, a causa de la inacció política ia les restriccions de la caça. L’impacte dels robatoris s’ha mantingut en els 25 milions.
Finalment, l’anomalia climàtica ha acumulat més de 200 milions de pèrdues en el camp valencià, ressaltant la borrasca Glòria al gener, la gota freda al novembre, un rècord de dies plujosos i ennuvolats a la primavera i diversos temporals de pedra al llarg de l’any , entre ells la tempesta més devastadora dels últims 30 anys a Utiel-Requena.
Be the first to comment