Xest celebra la primera Dansà popular

Post també disponible en:

Com a novetat dins del programa de les Festes de la Verema 2022, este diumenge, dia 2 d’octubre, es va celebrar la primera Dansà popular de Xest. La plaça Doctor Cajal va acollir a prop de 90 persones de diferents punts de la geografia valenciana que van realitzar una exhibició de balls populars.
Entre les associacions que es van donar cita va estar el Grup de Danses de Xest, l’Associació el Piló de Burjassot, la Escola Grup Danses de Quart de Poblet, el grup Danses Torís, el Grup de Danses i Pastorets de Vilamarxant i els grups Ball d’Aixóvar i Balls Populars del Túria, tots dos de València. A més, l’esdeveniment va comptar amb música en directe de dolçaines i tabalets.
Alguns dels xics i xiques de la Verema van participar de manera activa en l’acte, unint-se a ballar jotes en el recinte de la plaça. “L’acolliment ha sigut impressionant per part de tots els veïns i veïnes de Xest”, recalcava Raúl Mota, regidor de Festes i participant també en la primera dansà. “Esperem que aquest acte quede fixat per a festes esdevenidores, ja que és una manera de donar-li a les Festes de la Verema un toc més tradicional”, afegia Mota.
A més, el regidor va agrair l’assistència del públic que va omplir la plaça per a mostrar el seu suport a aquesta nova iniciativa que pretén quedar-se en el calendari festiu de Xest.
“Les danses es van recuperar a Xest en 2017, amb el suport de la regidoria de Cultura i de Festes i la implicació d’algunes dones chestanas que ballaven aquests balls fa dècades. És una tradició que està guanyant adeptes, ja que el grup de danses del nostre municipi té cada vegada més membres i compta també amb la participació de xiquets i xiquetes; i ara amb la dels xics i xiques de la Verema, que s’han sumat a ballar en aquesta primera dansà de Xest”, declarava l’alcalde de Xest, Jose Morell.

Sobre la Dansà
La dansada o dansà és la manifestació folklòrica més antiga de les comarques que formen el País Valencià. És un ball ritual que pot tindre l’origen en les danses paganes que ballava el poble en honor a algun déu de la fertilitat o de la fecunditat. Servia per a implorar als déus les pluges de primavera, o per a donar gràcies per l’abundància de les collites a la tardor. En cristianitzar-se, aquesta festa pagana va passar a oferir-se a un sant que coincidira amb la collita o recollida de fruits del poble.