Post també disponible en:
Castellano
El saló de plens de l’Ajuntament de Xest va acollir dijous passat, 4 d’octubre, la presentació del documental “Un perill invisible”, de Manuel Rossell, produït per Vídeo Quadrat. L’acte, promogut per la regidories de Medi Ambient i Sanitat, al costat de la Plataforma Aire Net, va comptar amb la participació de prop de 50 persones. Mª Ángeles Llorente, regidora de Medi Ambient i Sanitat, i Jorgina Gil, representant de la Plataforma Aire Net, van ser les encarregades d’introduir la problemàtica ambiental i de salut que suposa l’activitat de la crema de residus tòxics i perillosos a la cimentera de Bunyol , tema central del documental. “Fins al 1992, la cimentera de Bunyol era una empresa valenciana i treballava com qualsevol cimentera cremant clínquer en els seus forns. A partir d’aquest any es comencen a cremar com a combustible residus urbans i drogues confiscades a les batudes policials. I a partir del 2006 les cimenteres converteixen en negoci, no la fabricació de ciment, sinó la crema de residus; començant a cremar en grans quantitats farines càrnies, drogues i tot tipus de residus hospitalaris i residus tòxics i perillosos “, declarava la regidora. “Per donar una xifra, del 2006 al 2011 es va autoritzar la crema de 115.000 tones a l’any de residus a la cimentera de Bunyol per a produir ciment. Aquesta crema de residus té efectes terribles en el Medi Ambient: contaminen l’aigua, el sòl i l’aire. El més perillós és l’alliberament de dioxines i furans, elements reconeguts com cancerígens de tipus 1 per l’Organització Mundial de la Salut, és a dir, els de màxim perill “.
Tal com va explicar Llorente, des de 2006 les cimenteres han anat obtenint autoritzacions ambientals integrades per cremar residus tòxics i perillosos cada vegada en majors quantitats. “A més, aboquen líquids contaminants procedents del rentat de gasos en combustió i també, cada 10 tones de residus es produeixen 3 de escòries i de cendres que van a parar a abocadors. Això és gravíssim, però són més greus les incidències que tenen aquestes accions sobre la salut, avalades per la Conselleria de Salut Pública, perquè aquest tipus d’emissions, a més de càncers, provoquen malalties cardiològiques, respiratòries, renals, cutànies, hormonals i de la fertilitat, entre altres “. “A més, està demostrat que les cimenteres que incineren també suposen problemes econòmics, perquè esgoten els recursos financers per utilitzar un altre tipus d’alternativa de reciclatge, malgasten l’energia i soscaven la prevenció, perjudiquen la producció ecològica, tant ramadera com agrícola i no recuperen la energia ja que produeixen la sisena part de la que consumeixen per incinerar “, enumerava Llorente. “Totes aquestes qüestions es saben des de fa molt de temps, però els governs del PP han anat autoritzant cremar i cremar cada vegada més residus tòxics i perillosos. Quan es produeix el canvi, tots els ajuntaments ens preocupem pel problema, alhora que neix a la nostra comarca la Plataforma Aire Net, que està realitzant una gran tasca de forma plenament gratuïta “. Des de la plataforma Aire Net, amb el suport dels ajuntaments de la comarca s’ha paralitzat, mitjançant la presentació d’al·legacions, l’última autorització que sol·licita Cemex, en què l’empresa demana cremar més residus i sol·licita una autorització per construir una planta de emmagatzematge, classificació i condicionament de residus per a la incineració en els seus forns de 16 tipus més de residus. “Cal destacar que tots els residus que es cremen a la cimentera de Bunyol procedeixen de Catalunya, Castella-la Manxa o Madrid; no es crema cap residu de la Comunitat Valenciana i això és així perquè a totes aquestes comunitats els resulta més econòmic portar els residus aquí perquè no s’ha establert una taxa de trasllat de residus “, exposava Llorente. “En el cas del tema de les taxes, enguany es va establir que es començarien a cobrar, però abans que s’apliqués l’impost, Ximo Puig es va reunir amb els representants de la Patronal per comunicar-los les rebaixes sobre aquest cànon recentment establert”, afegia Jorgina Gil. “Vam posar el crit al carrer i aquest estiu des de la Plataforma vam organitzar dos sopars reivindicatives, a més de començar a moure el documental que avui es projecta en aquest saló”. Gil va manifestar la intenció de la Plataforma d’arribar a tota la població i va convidar a tots els veïns i veïnes a implicar-se amb la seva causa. “Hem intentat moure’ns per fer arribar a tota la ciutadania la informació sobre la situació. Des 2015 hem realitzat mobilitzacions, hem buscat assessorament tècnic, de la mà del Carlos Arribas, coordinador de l’Àrea Confederal de Residus d’Ecologistes en Acció i expert en indústria del ciment, qui ens ha orientat en les qüestions tècniques i ha enviat diversos comunicats a Conselleria indicant les fallades que té al realitzar els mesuraments l’empresa Cemex i altres irregularitats. S’han presentat a Conselleria 540 signatures individuals i 30 de col·lectius per paralitzar la nova autorització ambiental integrada i estem a l’espera de la resposta. Però necessitem que col·labori més gent, que la població conegui la informació i es conscienciï amb el problema “, apuntava l’activista.
Be the first to comment