Post també disponible en:
Castellano
El Doctor en Història Contemporània José Vicente Castillo va presentar divendres passat, 20 de gener, el seu nou treball, el llibre Una estrela verda en les trinxeres – Autobiografia apòcrifa de Francisco Máñez, en el qual es dona a conéixer la vida del chestano impulsor de l’esperanto a Xest. L’obra ha sigut editada per l’Ajuntament de Xest en el marc del projecte de Memòria Històrica i del projecte Retrobaments, tots dos desenvolupats des de la regidoria de Cultura i en els quals l’autor del llibre col·labora.
L’acte es va celebrar en la sala d’actes de la Fundació cajacheste i va comptar amb la presència de l’alcalde de Xest, José Morell; la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente; el Doctor José Vicente Castillo, historiador i autor del llibre; el filòleg, traductor i membre de l’Acadèmia de la Llengua i Poesia Alemanya Erich Hackl, encarregat d’escriure el pròleg d’Una estrela verda en les trinxeres; i representants de l’associació d’esperantistes de València i Xest.
Introducció
Morell va ser l’encarregat d’introduir l’acte posant en valor la figura de Francisco Máñez i la labor de la regidoria de Cultura per a la recuperació de la memòria històrica; així mateix va enaltir el treball de recerca realitzat per José Vicente Castillo. “És un privilegi comptar amb chestanos compromesos amb el seu poble aportant memòria que és tant com aportar identitat”, declarava l’alcalde..
L’alcalde va prosseguir relatant algunes curiositats sobre l’esperantista que protagonitza el llibre de José Vicente Castillo, entre les quals va citar algunes paraules del mateix Francisco Máñez on ell mateix comptava la seua experiència durant el procés d’aprenentatge de l’esperanto. “Ell freqüentava aquest mateix edifici, el de L’Agrícola, i rebia cartes d’altres països escrites en esperanto. Així va impulsar l’aprenentatge de l’esperanto a Xest fins al punt de convertir-lo en lloc de referència de l’esperanto, llenguatge en el qual subjau un sentit de la solidaritat per damunt de les diferències ètniques i els països. El coneixement de l’esperanto va servir a Máñez per a més fites, ja que va rebre una carta des de Graz escrita en esperanto en la qual li notificaven que hi havia xiquets i xiquetes que passaven fam per la situació de guerra i ell personalment es va desplaçar a Àustria per a portar a Xest a 14 xiquets refugiats”, manifestava Morell. “Crec que Máñez és digne de recordar, amb un perfil singular, amb moltes vides en una sola vida, silenciada per la dictadura, però que hui és un exemple per a nosaltres, ja que la seua labor encara té ressò al nostre poble”.
Per part seua, la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, va començar la seua intervenció agraint el treball de Castillo i la intervenció del grup La meua ànima, trio musical que va amenitzar l’esdeveniment amb una selecció de peces triades per José Vicente Castillo tenint en compte el perfil de Francisco Máñez. “L’esperanto és una llengua per a l’esperança, la comunicació i la pau, que posa a totes les persones en el mateix lloc i no pretén substituir a cap altre idioma. En poc temps, moltes persones de Xest van aprendre a parlar esperanto, convertint a aquest poble en un cas únic en el món, tal com s’anunciava en la Revista Estampa l’any 1932. Això va ser gràcies a un humil agricultor chestano: Francisco Máñez”, apuntava Llorente. “Actualment tenim a Xest tres carrers dedicats a esperantistes: el carrer Doctor Zamenhof, el carrer Esperantista Enrique Arnau i el carrer Francisco Máñez, aquesta última té un mural de gran format a la casa on va viure l’esperantista. A més, diversos carrers de Xest disposen de codis QR per a accedir a la seua història en esperanto, s’han realitzat exposicions, dos festivals de llengües del món i altres iniciatives impulsades pel grup esperantista de Xest Lum-Radi, en col·laboració amb l’Ajuntament. Com a curiositat, el fullet turístic de Xest també està escrit en esperanto. Tot això deixa constància de la pervivència de l’esperanto en la nostra localitat”.
Presentació del llibre
Després de la introducció dels edils, va fer la seua intervenció l’escriptor del pròleg, Erich Hackl, qui va explicar que el seu primer contacte amb Xest sorgeix arran de la lectura del llibre d’Alfons Cervera, Aquell hivern, obra que el filòleg austríac va traduir a l’alemany. “No tenia ni idea dels llaços que uneixen al meu país, i especialment la ciutat de Graz, amb Xest; i es deuen, més que res, al compromís cívic i social d’un dels seus habitants més il·lustres i molestos, l’agricultor socialista Francisco Máñez. Va ser en 1920 un dels impulsors, potser el més obstinat de tots, per a acollir a Espanya a diversos xiquets de Graz, salvant-los de la fam i la misèria de la Primera Guerra Mundial. El mateix Máñez va acollir a un d’ells, de nom Walter Klismann, a la seua casa. En llegir el llibre de José Vicente Castillo vaig saber d’aqueixa gesta humana que m’ompli d’admiració i gratitud. Castillo ha investigat les activitats dels esperantistes espanyols amb els xiquets austríacs per a oferir-nos aquesta commovedora biografia de Francisco Máñez; commovedora precisament per concedir la veu al seu protagonista i per la senzillesa amb la qual resumeix la seua vida”, explicava Hackl.
La regidora es va sumar a les paraules del filòleg austríac sobre el treball de José Vicente Castillo i va presentar al Doctor en Història Contemporània manifestant que “Xest té un deute amb ell pel seu compromís cultural, social i polític”. Tal com va expressar Llorente, “a la marxa com a escriptor de José Vicente Castillo cal sumar la seua trajectòria com a regidor per Esquerra Unida a l’ajuntament, quan va posar en marxa iniciatives relacionades amb la solidaritat internacional, com l’acolliment de xiquets i xiquetes sahrauís o projectes de cooperació al desenvolupament a Llatinoamèrica, entre altres. També forma part de l’Institut d’Estudis Comarcals, contribuint a la recuperació de la història passada i present de la Comarca i que continua col·laborant amb la regidoria de Cultura en la creació d’un centre de documentació de la història de Xest”.
Finalment l’autor del llibre va ser l’encarregat de tancar la presentació. “No comptaré el contingut del llibre, però els assegure que hi ha dades poc coneguts i molt interessants. Espere que servisca perquè la figura de Máñez es recorde en el futur”, declarava Castillo. “Aquesta vesprada parlaré d’oblit i memòria; l’oblit imposat per la dictadura, quan no es podia parlar de la història d’homes i dones que imaginaven una societat més igualitària, lliure i justa. A Xest, un dels projectes més nous va ser la introducció de l’esperanto i l’acolliment de xiquets i xiquetes austríacs, la qual cosa va comportar, d’una banda, l’extensió d’una ideologia pacifista i, per una altra, va suposar entrar en contacte amb altres societats amb el consegüent intercanvi d’idees. En aquesta línia vull destacar dos projectes: Retrobaments i l’acord de col·laboració entre l’ajuntament de Xest i el de Graz per a desenvolupar qüestions culturals en el qual estem treballant. Aquests projectes tenen una part de justícia per a posar en el seu lloc a determinades persones que havien caigut en l’oblit. Memòria i futur són elements essencials per al desenvolupament de la nostra població”.
En finalitzar l’acte, es va cedir la paraula al públic i van intervindre els representants de les associacions d’esperantistes de València i Xest i Rosaura Tarín, neboda-neta de Máñez. A més, totes les persones assistents es van emportar com a obsequi un exemplar d’Una estrela verda en les trinxeres i es va oferir una àgape en el bar Ateneu.
Be the first to comment