AVA-Asaja demana una interprofessional i normes de comercialització específiques del caqui per a reduir el desaprofitament alimentari

Post també disponible en:

La sectorial del caqui secunda, igual que succeeix amb el plàtan de Canàries, fomentar el consum de fruits amb ratlles en la pell: “Són signe de naturalitat”.

L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) va reclamar al Govern espanyol, concretament al Ministeri d’Agricultura, que aprove unes normes de comercialització específiques del caqui -com tenen els cítrics o les pomes- a fi d’establir obligatòriament l’eixida comercial de fruits amb ratlles o defectes visibles en la pell, mentre no afecten la qualitat organolèptica, i reduir així el desaprofitament alimentari rècord que protagonitza aquest cultiu a peu de camp, amb rebutjos que superen el 40% de la producció en molts camps. Aquesta va ser una de les principals reivindicacions que va subratllar la sectorial del caqui de AVA-Asaja que va tindre lloc ahir en la Finca Sinyent amb l’assistència d’un centenar de productors.

El caqui no té encara una norma específica a Espanya i la Unió Europea, per la qual cosa ha de complir les normes de comercialització genèriques de fruites i hortalisses, que no s’adapten a les necessitats particulars del cultiu. El president de AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, va criticar que “mentre el Govern espanyol no establisca aquestes normes específiques i les eleve a la UE, els operadors comercials continuaran triant quins caquis es recol·lecten i quins caquis es tiren al sòl, deixant camps sencers encatifats de fruites que perfectament podrien ser consumides. Això és un crim, una ruïna per al productor i un desaprofitament alimentari que no podem continuar tolerant”.

A més, tenint la Comunitat Valenciana el 90% de la producció i la comercialització del caqui espanyol i europeu, AVA-Asaja va criticar la falta d’organització del sector i va donar suport a la posada en marxa d’una interprofessional que defense unes normes de comercialització pròpies i que promocione el consum de caquis “que no tinguen per què semblar-se a una bola de billar impol·luta, sinó que puguen tindre defectes estètics en la pell. Igual que es va conscienciar amb el plàtan de Canàries, la pell del caqui tampoc es menja i unes simples taques o ratlles no poden implicar el seu desaprofitament, al contrari, són signe de naturalitat i frescor”.

Campanya “agredolça”

Després de la desastrosa campanya de 2024, amb la irrupció de la DANA en plena recol·lecció, la sectorial del caqui de AVA-Asaja va fer balanç d’una campanya “agredolça”: El cultiu va obtindre una major rendibilitat, excepte en nombrosos casos que van patir temporals de pedra, atacs de plagues i excés d’humitat per les pluges de desembre. La nota positiva van ser els preus en origen, estabilitzats entre 0,4 i 0,65 €/kg per davall dels quals no es poden compensar els elevats costos de producció.

Les primeres previsions d’aforament es van situar en 300.000 tones, però les pedres van rebaixar un 20% aquestes estimacions. La principal plaga va tornar a ser el cotonet, que en alguns camps no va poder mantindre’s a ratlla, així com les mosques blanques, la taca foliar i l’última plaga a arribar, el trips de Sud-àfrica. AVA-Asaja va reclamar l’autorització de més matèries fitosanitàries i biològiques que tinguen una eficàcia contrastada i siguen econòmicament viables. Un exemple clamorós és la cria i alliberament massiu del Anagyrus fusciventris, el parasitoide més eficaç contra el cotonet, Pseudococcus longispinus, que el Ministeri per a la Transició Ecològica es nega a autoritzar, malgrat tractar-se de control biològic, perquè ho cataloga com a espècie exòtica quan ja és present des de fa dècades.