Entrevista. Carmen Soto: “Allibera a Wendy”

Post també disponible en: Castellano

“Lamentablement, avui ser Wendy segueix estant de moda, una síndrome que redueix l’empoderament de la dona fins a principis de segle XIX”

Conversem amb Carmen Soto, el treball d’investigació sobre el Micromasclisme que pateixen algunes dones estan entre els millors dels últims anys, segons INESEM Business School, en col·laboració de la Universitat Rei Joan Carles i en què ha participat el departament de Psicologia Social de la Universitat de València.

La síndrome de Wendy (“Wendy ‘s síndrome”) i les microviolències en parella és el tema d’aquesta investigació, es va presentar al juny de 2019 i ha estat seleccionat com un dels treballs millors fi de màster dels últims anys. Carmen Soto, llicenciada en psicologia i especialista en temes socials ha volgut amb aquest treball posar de manifest que “Alliberar Wendy” és un pas fonamental i imprescindible per recuperar l’espai personal i polític per a les dones d’aquest segle.

¿Com li va sorgir l’interès per aquest tema?

En realitat, vaig trobar a Wendy per casualitat, la meva preocupació era la manca de temps propi que li dediquen les dones a si mateixes fora de la feina familiar i laboral. Les dones experimenten culpa el no complir amb els mandats de gènere establerts i Wendy representava a la dona sacrificada i amb por a el rebuig social.

La “Síndrome de Wendy” va ser encunyat pel psicòleg Dan Kiley a la fi de el segle XX i descriu a les dones que actuen com a mares sobreprotectores i alhora, dependents emocionals amb les seves parelles. Inspirat en el conte de James Matthew “Peter Pan and Wendy”.

¿Quina relació hi ha entre la Síndrome de Wendy i dels micromasclismes?

Aquesta síndrome només permet simplificar i victimitzar les dones com posseïdores d’un trastorn, en la meva investigació les dones Wendy estan rebent missatges de les seves parelles, carregats de micro violències invisibles i els reben com una cosa natural. M’agradaria apuntar que, tot i que la majoria de les parelles entrevistades eren heterosexuals, també s’ha observat aquesta microviolencia entre parelles de el mateix sexe amb el que estem davant factors que apunten a problemes entre rols i en el camp de les creences.

¿Com pot una dona identificar si està patint Micromasclisme?

És molt senzill si una dona ha escoltat frases com ara, per exemple, “si m’estimes has de sacrificar-te per mi”, “si em vols has de satisfer-me”, “si alguna cosa em surt malament és responsabilitat teva”, “si em mestresses has d’acceptar i defensar les meves decisions “, o” faràs el que jo vull si insisteixo “, està patint Micromasclisme, és possible que el seu espai personal sigui mínim i que la seva autoestima sigui molt baixa.

¿A quina rangs d’edat afecta més aquesta situació?

En aquesta investigació, s’han analitzat més de 600 expressions que encobreixen explotació emocional, control i intimidació. No hi ha diferències significatives per edat, la mostra estava compresa entre els 18 anys i els 66 anys i les dades han indicat que se segueix produint la perpetuació dels models tradicionals amb relacions de desigualtat.

¿Què poden fer les institucions per combatre aquesta situació?

Actualment, gairebé totes les administracions tenen el seu propi pla d’igualtat, estan fent grans esforços en campanyes de sensibilització, però, això no és suficient, cal executar programes d’intervenció.

¿Es pot “Alliberar Wendy”?

Per a mi és un dels desafiaments d’aquest segle. Hi ha administracions i empreses que així ho entenen, estic estudiant propostes de cofinançament per a un programa d’intervenció basat en aquest estudi i s’ha elaborat un guió cinematogràfic per a un curtmetratge de ficció les protagonistes són dones que escenifiquen aquestes relacions de parella.

¿Si una dona se sent com Wendy, què pot fer?

Ser Wendy no és un tret de personalitat, és un estat i dels estats es pot sortir, cal sol·licitar ajuda als professionals.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*