Francisco Zanón: “Tant de bo enguany puguem complir les expectatives de tots en el partit del CD Bunyol contra la Reial Societat”

Post també disponible en:

El president del Club Esportiu Bunyol, Francisco Zanón, no ha ocultat el seu orgull després que el CD Bunyol s’haja classificat, de nou i en tot just tres anys, per a jugar una nova ronda eliminatòria de la Fase Final de la Copa de Sa Majestat el Rei contra un Primera Divisió, en este cas la Reial Societat, una trobada que es disputarà molt probablement el pròxim dia 1 de novembre encara que amb tota seguretat no en el Beltrán Báguena. 

— Paco, jugar un equip com el CD Bunyol una vegada la Copa del Rei semblava una cosa increïble, però fer-lo dues vegades en tres anys, ¿no és una cosa al·lucinant?

— Sí, sí que recordes que fa tres anys comentàvem que s’havia aconseguit una cosa històrica i que era molt difícil tornar a aconseguir-ho i no sabíem quan podríem tornar a viure-ho. Perquè tornem a repetir la mateixa frase i només han transcorregut tres anys. És un fet històric i crec que hem de saber assaborir-ho i gaudir-ho. Gaudir del moment i gaudir del partit perquè tant de bo puguem repetir-lo en breu i moltes vegades, però serà una cosa molt complicada.

— I a més no s’ha arribat ací de manera gratuïta, l’esforç que s’ha fet sigut molt gran. La primera vegada que es va jugar la Copa del Rei l’equip va ser campió de la Lliga i quasi va aconseguir l’ascens en la promoció; i este any passat també s’ha fet una altra campanya extraordinària que ha permés arribar de nou fins a la fase eliminatòria de la Copa del Rei, ¿no és així?

— Sí, sí. Crec que ens hem acostumat a estar sempre ací i a tindre els èxits que estem aconseguint a nivell regional les últimes temporades i a vegades ens oblidem del difícil que és. Hi ha moltíssima faena darrere i és molt complicat. El fet de jugar un partit com este va implicar, en la primera ocasió, que vam haver de ser campions de Lliga i jugar contra els altres quatre campions de la Lliga de Preferent la Fase Prèvia de la Copa del Rei per a convertir-nos en el campió absolut del futbol regional valencià i després vam tindre la dificultat que el sorteig ens va aparellar contra un equip de les illes Canàries. I per a això superem a dos equips de Tercera Divisió, en la final contra el Benicarló i després contra el Guia a Canàries que també era equip de Tercera Divisió. I vam haver de fer-ho en el seu camp i en plena pandèmia, amb el seu públic i sense cap aficionat nostre en les graderies. Perquè allí no tenien les restriccions que teníem ací i al camp van entrar tots els aficionats que van voler i per part nostra estàvem Pedro, el utillero, i jo. Però el Bunyol va saber traure els dos partits avant i superar els contratemps. 

— ¿I esta segona vegada no ha sigut menys, veritat?

—Sí, esta vegada no ha sigut menys perquè els primers mesos no estàvem on volíem i estàvem a distància de la promoció de acenso. Es va decidir canviar l’entrenador, va arribar Luis Navarro, li demanem l’objectiu d’intentar ficar a l’equip en promoció i jugar la Copa; i es van complir els dos objectius. La segona volta va ser espectacular però patim una gran pressió cada jornada perquè havíem de retallar punts però afortunadament quedem una altra vegada Subcampions, i encara que no vam poder culminar amb l’ascens, sí que va ser una cosa molt meritòria. I per a arribar fins ací paguem un alt preu: arribem amb jugadors infiltrats, com *Gonza, i arribem molt justos. Vam perdre a Albert, que encara no s’ha recuperat totalment… van ser baixes molt importants. Però es va aconseguir una cosa molt difícil.

— I a més l’equip va competir paral·lelament en La Nostra Copa per a poder jugar la Copa del Rei.

— Sí, esta competició és la que ens ha donat la possibilitat de poder tornar a jugar la fase prèvia de la Copa del Rei i encara que vam perdre la final contra el Soneja, com este equip va pujar a Tercera entrem nosaltres en la repesca. Però hem hagut de guanyar ara al Ceuta, en unes condicions similars a les de Canàries: quasi pràcticament sense el nostre púbic, entre setmana i amb jornades laborals pel mitjà. A més els nostres jugadors van haver de fer un desplaçament en vol, amb autobús i en ferri durant huit hores durant la mateixa jornada que havíem de competir. Però es van traure forces i ens vam tornar a portar la victòria. 

— Alguna cosa que és tan difícil però que s’està fent tan habitual, perquè el Bunyol porta dos en tres anys, ¿creus que ens va a malament acostumar a l’afició?

— Bé, si no m’equivoque, som el primer equip de Regional Preferent que ens fiquem dues vegades en la fase eliminatòria de la Copa del Rei. Només hi ha deu equips de categories regionals de tot el país, i el CD Bunyol és un d’ells.

— Un equip que a més ha patit una transformació profunda, amb una renovació d’un seixanta per cent de la plantilla esta temporada, ¿veritat?

— Correcte. Sí, un seixanta per cent de la plantilla és nova. Tant per part de la direcció esportiva com tècnica pensàvem que per a alguns són molts anys i pensàvem que feia falta una certa renovació. Ocorre en tots els equips i intentes millorar, en algunes coses haurem encertat i en altres errat. Però enteníem que era el moment de renovar part de la plantilla i així ha sigut. Tornem a tindre una plantilla de garanties. La Lliga d’enguany és totalment més complicada perquè estem en una categoria que s’ha generat de manera superior a la que estàvem; on competim només els huit millors equips del nostre grup la temporada anterior al costat dels huit millors equips del grup un de la temporada anterior, per tant el nivell de competitivitat i la igualtat esportiva és màxima, per la qual cosa encara costa més traure els partits.

— Lògicament els que juguen els partits són els jugadors, dirigits pel cos tècnic, però m’agradaria saber el paper que té la directiva en la consecució d’estos triomfs; i especialment a poder tornar a a jugar una altra fase eliminatòria de la Copa del Rei contra un Primera Divisió.

— La directiva té un paper importantíssim. Primer has de buscar patrocinadors perquè econòmicament el club puga finançar les despeses de la temporada. Un ha d’ajustar-se molt per a fer una plantilla potent de màxim nivell amb els recursos dels quals es disposa. I això requereix molts recursos: des de festes a loteries, etcètera. I a nivell d’estabilitat, per a tindre jugadors que anomenen d’altres equips i ells prefereixen quedar-se ací, és perquè el jugador ací està a gust perquè té la seguretat que es treballa bé i que complim els compromisos que adquirim. I perquè estan en un club familiar en el qual se senten com a la seua casa. 

— Paco, este és el teu sisé any a més al capdavant del club, ¿no?

— Sí, esta és la sisena temporada i afortunadament estes temporades s’han aconseguit moltes coses: dos campionats, tres subcampionats, la final de La *Nostra Copa, dues participacions en la Copa del Rei, incrementar moltíssim el nombre de xiquets en la pedrera, s’ha ascendit al Juvenil, que a més enguany va primer… queda molt encara, com pujar de categoria, però s’han fet moltes coses i hi ha molta faena i desgast darrere. 

— I tot això amb el hàndicap per a tu que, per motius laborals, no pots estar tot el prop de l’equip que t’agradaria, ¿no?

— Sí, enguany necessitava molt el suport de la resta de membres de la junta directiva, del cos tècnic, el de Luis Navarro ha sigut excepcional, perquè ha ajudat en tot enguany en el disseny de la plantilla i moltíssimes coses. Som una família i això comporta molt sacrifici, i per part meua molt més en estar fora de Bunyol, però es fa a gust per veure estos moments en els quals reps els missatges d’afecte de la gent. 

— Tornant a la Lliga, ¿l’objectiu continua sent enguany l’ascens?

— Esta temporada sabíem que anava a ser diferent perquè és una Lliga molt competitiva, amb la incertesa que no sabíem com anava a ser la competició en ser nova, però l’objectiu és ser ací. El CD Bunyol sempre és ambiciós, crec que les persones que estem darrere hem d’aspirar al màxim i veurem al final on estem. Però el que estem veient és que hi ha moltíssima igualtat entre els equips i que no hi haurà grans diferències entre el cap i els equips que estiguen darrere. Qualsevol pot guanyar a la qualsevol en qualsevol camp.

— I tornant a la Copa, jugar una altra vegada contra un Primera va ser a més d’un premi per als jugadors, el cos tècnic i la directiva, per a l’afició que fa tres anys, a causa de la pandèmia, no va poder viure-ho com li haguera agradat, ¿veritat?

— Sí, fa tres anys només van poder entrar 150 persones a causa de les restriccions del *covid, i lamentablement l’haver competit contra un Primera Divisió, en aquell cas l’Elx, el vivim de manera agredolça perquè ni tota la gent va poder compartir eixe partit ni els jugadors van poder sentir-se abrigallats per eixa afició i el Front Buñolarra. Se’ns va quedar eixa *espinita clavada i afortunadament el temps ens ha deixat traure’ns-la i esperem que l’afició puga gaudir de l’equip i l’equip de l’afició d’una cosa tan bonica com és el que s’ha aconseguit.

— L’Elx va ser el primer i ara la Reial Societat, ¿què et sembla este rival?

— Dins dels equips que estaven en eixe moment en el bombo, crec que la Reial Societat en estar enguany en Champions suposa que enfrontarem a un equip de Champions League. A part de que és un dels històrics dels sis clubs que ens podien tocar. I en este moment crec que és un dels rivals més potents i complicats dels quals entraven en el bombo. Molt contents pel rival que ens ha tocat.

— ¿Quin dia es jugarà este partit, el 31 d’octubre o l’1 de novembre; i el més important, on? 

— Crec que és el dia 1 però encara no està confirmat. Encara no sabem la data exacta. I respecte al camp, sí que és cert que des de la Federació ens han comunicat que no podrem jugar en el Beltrán Báguena.

— Inicialment es va dir que sí, ¿veritat?

— Sí, va vindre un delegat federatiu que va dir que anava a informar favorablement però desconeixem perquè al final es va dir que no. Lamentable, encara que li tenim molt amor al Beltrán *Báguena, tenim unes instal·lacions tan obsoletes que tenen moltíssimes mancances per a un partit com este: per exemple les dimensions del terreny, encara que es compleixen, la distància que hi ha amb la tanca i la protecció del mur estan només a un metre i es requereix almenys tres metres. Hi ha altres coses superables com la sala de premsa, però altres temes no, com la il·luminació que no és l’adequada parell poder retransmetre per televisió el partit. Ni fa tres anys ni ara es va poder jugar en el Beltrán *Baguena. 

— ¿Es remena ja algun espai alternatiu?

— El que sí que et puc dir és que estem valorant i prioritzant una alternativa que volem que estiga prop de Bunyol, perquè els aficionats tinguen el menor desplaçament possible. Que el terreny de joc siga de gespa artificial, perquè el desgast en un de gespa natural és enorme. Que tinga l’aforament suficient perquè tots els aficionats que vulguen anar puguen fer-ho i ningú es quede fora perquè no hi haja entrades suficients, perquè és una cosa tan bonica que no sabem quan es podrà tornar a repetir. I, sobretot, que complisca les condicions mínimes per a un partit que exigeix la federació d’estes característiques.

— I per a finalitzar, Paco, potser t’agradaria fer una crida a l’afició per a transmetre’ls que l’aconseguit no ha sigut gens fàcil, que s’ha arribat ací amb molt d’esforç, que estem davant una altra ocasió històrica de la qual es pot gaudir i per tant és un partit que ningú es pot perdre, ¿veritat?

— Subscric tot el que tu has dit, és un partit que ningú es pot perdre. I el primer que vull destacar és l’agraïment a tots eixos seguidors que ens segueixen cada diumenge. En esta ocasió, que hem aconseguit una cosa tan bonica i tan difícil com el que hem aconseguit, els demane que gaudisquen del moment i del partit en el qual també espere que puguem competir el màxim possible dins de les nostres possibilitats. I nosaltres com a club, com va succeir després del partit de l’Elx, estiguem a l’altura en tot el que és l’organització i cuado acabe el partit vengen de la Federació i et diguen que semblem un club realment professional per com s’ha organitzat això; hi ha molts clubs professionals que no són capaços d’organitzar-ho com ho havíem fet nosaltres, ens van dir. Un moment en el qual comptem també amb moltíssima ajuda per part del Llevant UD que ens va prestar un suport inestimable i tant de bo enguany puguem complir les expectatives de tots.