Post també disponible en:
Castellano
Dels 10 anys que porta Lim en el club, portem ja uns quants debatent i discrepant sobre la gestió de Lim en el club. No ens posem d’acord.
Hi ha diverses línies d’opinió en el Valencianisme.
Vegem.
PRIMERA LÍNIA D’OPINIÓ
Uns, els més ambiciosos i animosos, volem tirar a Lim i hem pres les nostres mesures com: no traure la passada, no anar a Mestalla, no comprar en botigues oficials, fins i tot no veure a l’equip ni per la TV (o molt poc).
Som els que pensem que la història del València situa a l’equip a dalt i “barallant pels títols”.
Ens fa feredat veure com qualsevol fitxatge de mig pèl il·lusiona a molts.
Som els que pensem que instal·lar-se a la meitat de taula i no jugar a Europa, em referisc a Champions, és un fracàs.
Som els que, ho diguem o ho ocultem, opinem que Lim només s’anirà si perd diners i els camins són els que hem dit moltes i ja hem esmentat anteriorment. Som els que pensem que tot té un Límit i que amb el nostre orgull i sentiments no juga ningú, “abans mort que viure de genolls”.
Som els que pensem que els mitjans de comunicació Valencianistes? van a la seua conveniència i manipulen a una gran part d’aquesta afició molt fàcil, i com a bons valencians, Meninfots.
Som els que víctimes del desagafe i la desafecció a la qual ens ha portat Lim perdem l’interés pel que ocorre en VCLIM i el seu entorn (el reconeguem o no)
Som els que pensem que el NOU ESTADI no s’acabarà mai, almenys mentre estiga Lim als comandaments d’aquest club.
Som els que pensem que als polítics no els importa un àpex el vcf, només fan el que els convé als seus interessos polítics i personals.
En fi, nosaltres, els que ens situem en aquesta línia, som tots això i algunes coses més que preferisc ometre.
SEGONA LÍNIA D’OPINIÓ
D’altra banda hi ha una gran part de l’afició que opinen de manera molt diferent.Van a Mestalla es trauen l’abonament o l’entrada i l’omplin. També contribueixen als 9 milions nets de guanys que les botigues oficials proporcionen a Lim.
Volen que es vaja el Singapurés, no tots, però no prenen cap mesura perquè això succeïsca.
Es van deixant manejar i sense adonar-se van assumint la situació actual com a normal, “això és el que hi ha”.
Els fa il·lusió qualsevol fitxatge de mig pèl, i es donen per satisfets amb què el vcf no baixe a segona o es posicione a la meitat de taula. A més celebrarien amb “catifa roja”que el vcf quedara 7é i jugara eixa competició, tercera division europea, anomenada CONFERENCE LEAGUE.
Acceptarien i compartirien de bon grat que els mitjans de comunicació, de manera interessada, publicaren a so de bombo i platerets que el VCF es fica a Europa…
ELS QUI CONFORMEN L’AFICIÓ DEL VCF ARA COM ARA?
Perquè una gran part d’ells són els semi-adolescents adolescents que ocupen la graderia d’animació i segueixen amb els seus càntics de sempre pensant que ajuden a l’equip, però què passa amb Lim? doncs que blanquegen la seua imatge i la seua gestió. Un punt de l’equip és un punt positiu per al caseller de Lim i la seua nefasta vinculació amb el club.
També estan els que van al futbol a passar la #vesprada amb la senyora i els-les #xiquet, a berenar i a lluir bufanda o gorrita vcf.
Després estan els de sempre, els veterans que porten molts anys anant a Mestalla i es trauen la passada caiga qui caiga.
Benvinguda siga també la incorporació de la dona al món del futbol. #Ací estan, formant part de l’afició del VCF i d’algunes de les línies d’opinió esmentades anteriorment.
Si es guanya al Madrid o Barcelona, uffffff! Lim és un crack i ja tenim la temporada feta. Desgraciadament està ha sigut una de les línies d’opinió dels aficionats durant molts anys.
No sempre han existit eixos que volen o volem que el vcf competisca en el més alt per tots els títols. Aclarisc que “competir” no és tindre l’obligació de guanyar, com uns altres, per pressupost, però si que ha de ser l’objectiu inicial d’un gran València.
No parlem d’eixos moments de bogeria si es guanya la Copa del Rei encara que els rivals que han quedat el camí siguen de riure. En eixos casos s’oblida tot i es pensa que Lim no ho fa tan malament.
En fi… és el que hi ha.
Només esmentar l’associació LLIBERTAT VCF, que continua fent el que pot, encara que la garrotada que ens emportem tots quan es va convocar el “buidatge de Mestalla” fa uns mesos va ser de categoria, anem, per a tirar la tovallola i enviar als 40.000 que van entrar a Mestalla, i a “els mitjans de manipulació”, que no de comunicació, que van enaltir eixa actitud, a un lloc que no vull esmentar per educació.
No afluixeu, sou l’única cosa que ens queda per a no deixar al vcf abandonat a la seua sort.
Molts sobrevivim entre el que ens diu el cap i el que ens dicta el cor.
De moment seguim en la lluita, però… fins quan?
El temps passa ràpid, i la decepció és dolenta companya de viatge.
Be the first to comment