Post també disponible en:
Castellano
És molt trist veure a un grup d’aficionats a Anoeta, estadi de la Reial Societat, cantant “Anil, canalla, fora de Mestalla,” i veure com Joey Lim, un d’aqueixos amants del bon menjar i millor beure, que estan al València de Lim donant-se la gran vida i cobrant quantitats ingents de diners, riu i s’anima a ballar al so del citat càntic.
Es mofen, riuen i s’ho passen en gran a costa de la ingènua afició del vcf que creu que aqueixos càntics els poden afectar d’alguna manera.
Miren, a aquesta gent li dóna el mateix. Ni són Valencians ni Valencianistes i riuen d’aqueixos joves que sí que porten al València en el seu cor, encara que aqueixa envejable joventut els porte a ser presa fàcil de directius infames i periodistes comprats.
Jo insistisc, “NINGÚ A MESTALLA.”
Per a què anar?
Per a insistir amb els recurrents càntics contra Lim i Murthy?
És que ells no saben ja que no els volem ni a Mestalla ni en el vcf?
L’última iniciativa és la d’acudir amb banderes de “Lim go home.”
Per a què? És un camí equivocat i estèril.
Induir a la gent a anar a MESTALLA, amb banderes o sense elles, no condueix a res.
Una altra cosa és que aqueixa gent no entre a l’estadi, que es quede als voltants durant el partit i que canten tot el que vulguen però des del carrer.Que no compren ni una sola samarreta a les botigues del VCL (València club de Lim) i que no traguen l’abonament.
Això sí, per ací sí que li pot fer mal a Lim, perquè li toquen la butxaca, i la imatge d’un MESTALLA buit deteriora la reputació del propietari del VCF a nivell europeu i mundial.
La resta són milongas i iniciatives que si a algú beneficien és al propi Lim i al seu decrèpit compte de resultats.
El VCL està en “Causa de dissolució” i volen animar-los a vds al fet que vagen al camp, al fet que traguen la seua entrada, i al fet que abans passen per la botiga i compren, què es jo…una gorra?
Miren, si volem tirar a Lim, un propietari que ha portat al club a “causa de dissolució” i que presenta un compte de resultats de 135 milions de pèrdues, des que el vcf és a les seues mans, hem de fer les coses de debò, molt de debò, caiga qui caiga. Alguns han d’analitzar si de veritat volen tirar a Lim o si tenen dubtes o por d’emprendre iniciatives, però iniciatives que donen resultat de veritat.Per ej no entrar a l’estadi.
Reflexionen, primer sacrifici i després construir un futur il·lusionant començant des de zero. La primera pedra és tirar a Lim.
Amb civisme però amb energia.
Per a tirar a Lim cal decidir-se, però decidir-se de veritat, i buscar els camins més eficaços per a aconseguir aqueix objectiu.
No s’estan buscant els camins més adequats i eficaços.
Potser no convenen.
Per a tirar a Meritón del vcf el primer és deixar d’anar al camp, no comprar en botigues, no traure abonaments…i això és estratègia essencial.
La resta podrà ser convenient, o no, però no és eficaç.
Cal tirar a Lim i això és vital per a la supervivència del vcf.
La resta ve després.
No anem bién.
D’altra banda no puc deixar de sentir-me atònit i decepció en llegir, després del partit d’Anoeta, comentaris d’alguns periodistes, en twiter, i les respostes, molt sorprenents, d’uns quants twitteros valencianistes.
De veritat els dic, aquest no és el meu València.
No tinc res a veure, ni m’identifique gens ni mica amb aquesta premsa i aquests sectors de l’afició.
No pertany a aqueix univers.
El meu València és un altre, la meua afició és una altra, i la meua premsa és una altra.
El vcf està quasi en coma, però en coma induït (situació a la qual ho han portat entre els uns i els altres).
Jo no em sent responsable d’aqueixa atrocitat perquè vinc lluitant contra tot i contra tots des de fa molt, moltíssim temps, i tinc els objectius molt clars i els camins molt definits.
Facen vosees el que vulguen.
A mi ningú podrà assenyalar-me.
I a vostés?
Be the first to comment