Post també disponible en:
Castellano
Quan es perd la raó de ser, el respecte, l’educació i la capacitat per a debatre, el millor és llançar la tovallola.
L’altra nit se’m va ocórrer posar en Twitter la meva opinió sobre la situació del València CF.
I no és una altra que: no entenc com aquells que canten “Peter Veti ja” són els mateixos que acudeixen a Mestalla a animar a aquells jugadors que, Lim, lloga a cost zero (que no compra) o porta cedits d’altres clubs on no juguen.
En fi, donada la proximitat d’un partit davant el Atlhetic de Bilbao, de Copa del Rei, vaig exposar la meua opinió sobre el tema:
“A mi la Copa m’importa un rave. L’única cosa important és tirar a Lim i per a això res millor que deixar d’anar a MESTALLA. Anar al camp a cantar Peter Ves-te ja, no serveix per a res, això a ell li és igual.”
Em van contestar quatre energúmens que em van dir fill de puta, gos, i em van menysprear greument
Em vaig disposar a denunciar-los però finalment vaig optar per sortir-me de Twitter.
Porto molt temps lluitant contra Lim, la premsa, i una afició que es contradiu en les seves accions a pesar que teòricament estan contra Lim.
El succeït l’altra nit i l’atemptat contra la meva dignitat i la meva persona ha estat el que em faltava per a llançar la tovallola.
Si no em bastava amb la sordesa de molts davant les meves propostes en contra de Lim, no hi ha un altre camí, em faltaven 4 energúmens sense respecte ni educació atemptant contra la meua dignitat i el meu dret a opinar sigui com sigui el contingut de la meva opinió (sempre amb respecte).
El deixo, fins aquí hem arribat. No vull saber res del vcf ni del seu entorn ni d’una gran part dels seus aficionats, molts d’ells amb antecedents.
No seguiré en una lluita que no té raó de ser perquè l’adversari no té principis, ni moral, ni educació.
Porto molt temps, anys, lluitant contra aquesta gestió menyspreable de Meritón i cansat ja que molts em donin la raó, sí, però amb això em quedo, només em faltava caure en mans d’uns energúmens sense moral ni respecte.
Ens podrem continuar sentint en ràdio Bunyol on parlarem d’esport, però d’esport sa i amb persones educades i respectuoses.
La resta no val la pena.
Gràcies a tots els que em donen suport. En moments com aquests es veuen l’adhesió i l’afecte dels
amics que t’aprecien.
Per sempre.
Be the first to comment