Post també disponible en:
Castellano
Vull donar-te les gràcies.
Gràcies per escoltar-me, per deixar-me sacar tota la meua angoixa, tristesa i por sense ser juzgada, qüestionada, ni tan sols ser debatuda la meua reflexió. Tan sols escoltada, això, escoltada.
Gràcies per seguir-me en la meua decisió d’eixir fugint d’aquell, per a mi, desastre apocalíptic i invasorio.
Gràcies per estar ací en eixe moment quan les meues emocions es disparaven, quan mon sentir era tan intens i real, quan el cap volia comprendre, justificar i fins a normalitzar el que estava veient, però el sentir, el sentir no li acompanyava, el sentir és el que parla. I tu estaves ací, subjectant-me. Gràcies.
I a tu, a tu, a tu anirem a veure’t i a sentir-te a l’uníson, prompte, molt prompte.
Be the first to comment