Post també disponible en:
Castellano
Al juny de 2021, el socialista Rafa Fora tornava a l’alcaldia de Godelleta després de la moció de censura presentada a l’alcaldessa del Partit Popular en virtut del pacte de govern acordat entre els tres edils del seu partit, al costat dels dos d’Esquerra Unida i al llavors edil de Ciutadans. Després de sis mesos al capdavant del govern local, Rafael Fora fa balanç per a tucomarca.com de les primeres accions desenvolupades.
— Vostè va tornar de nou a l’alcaldia després de la moció de censura a l’alcaldessa del Partit Popular. ¿Com es va forjar aquest pacte de govern?
— La moció es va començar a forjar al maig de 2020, quan iniciem les converses des del Partit Socialista amb el regidor Juan Carlos Fayos perquè la visibilitat de l’Ajuntament de Godelleta no es donava. Érem un Ajuntament que estàvem una mica en la negror davant l’Administració valenciana i comencem a parlar de situacions i de compromisos per les dues parts per a enfocar unes polítiques diferents a les que es feien llavors. En aquests moments hi havia també unes situacions d’incomoditat dins de l’equip de govern local, que no reflectien les necessitats dels veïns. I una vegada iniciem el tràmit de parlar al poc temps incorporem a Pablo Rodríguez, d’Esquerra Unida, perquè era necessari per a la moció i perquè necessitàvem conèixer l’opinió del seu grup sobre els projectes dels quals havíem començat a parlar: projectes que eren molt similars com la construcció d’un nou col·legi i d’un nou institut. Perquè som una població que està creixent molt, a un ritme d’un 15 o 16 per cent anual. En aquest moment el cens municipal està en els 4.100 habitants, és a dir, tenim un creixement important i a més de gent jove que es ve a residir a Godelleta, per la qual cosa veiem que és necessari un nou col·legi i un nou institut. I entenem, a més, que amb aquestes infraestructures es pot motivar el comerç local, perquè si els xavals estan a Godelleta, tant del nucli urbà com de les urbanitzacions, al final els ciutadans no es desplacen de Godelleta. D’aquesta manera donaríem una resposta també als pares i al transport escolar. A més, pensem que se li podria donar un ús diferent al col·legi actual, la idea del qual és que s’imparteixi allí Infantil, que aculli la EPA així com el Grau Mitjà de Música perquè els xavals, entorn a 60 o 80, no hagin de sortir a estudiar a Requena o Bunyol i puguin rebre classes aquí a Godelleta.
— ¿Es pot dir llavors que és un pacte fet sobre la base de projectes?
— És un pacte perquè el municipalisme es desenvolupi a Godelleta. Nosaltres apostem per la integració de tots els ciutadans del municipi: nucli urbà i urbanitzacions; i per intentar fer una política igualitària per a tothom.
— ¿A més d’un nou col·legi i un institut, hi ha més projectes recollits en el pacte de govern?
— Sí. En l’últim ple ja aprovem el desviament del barranc del Juncar al barranc del Murtal. Ja que el barranc del Juncar està provocant una inundació de manera gairebé habitual en cinc urbanitzacions. Pel que una de les prioritats era donar viabilitat a part de la ciutadania que reclamava poder transvasar i modificar la canalització del barranc del Juncar. És un projecte que no és fàcil, és molt ambiciós perquè el cost és elevat i l’Ajuntament de Godelleta, ni tècnica ni econòmicament, el pot desenvolupar, per la qual cosa cal parlar amb les institucions valencianes per a poder-lo desenvolupar. D’aquí ve que insisteixo que veníem d’una falta de visibilitat per part de l’anterior alcaldia davant administracions superiors. Perquè tots aquests projectes, si no són amb l’ajuda de la Generalitat Valenciana o de la Diputació no es poden desenvolupar. I això no es donava en el municipi. No entraré a discutir si l’anterior alcaldessa ho feia millor o o pitjor; entenc que ho faria el millor que pogués però faltava això: presència davant les Administracions superiors. A més hi ha una necessitat important que és la recuperació de molts llocs i paratges del municipi que ens portaria a dues situacions: d’una banda a recuperar la cultura que teníem abans, com a fonts o llocs d’esbarjo que s’utilitzaven per Setmana Santa, per exemple, o en altres èpoques de l’any. Espais alguns dels quals s’han quedat ara en el centre d’urbanitzacions, pel volem convertir-les en parcs o espais d’oci. Així estem recuperant el record de la gent de Godelleta però també li estem donant vida a aquestes urbanitzacions. Paratges com “la Fuentesica” o el naixement de la font de “L’esbarjo” s’estan començant a recuperar per a poder realitzar una ruta cicle per als vianants i així que pugui venir gent també a visitar-nos. I després hi ha un projecte més ampli encara que és el del manteniment de vials a les urbanitzacions i en el nucli urbà. Hem apostat per fer que els ciutadans que viuen a les urbanitzacions estiguin més còmodes i hem començat per un pla de neteja viària en Cimeres de Calicanto, Albereda B i passarem ara a Marisan.
— ¿És un pla de neteja de carrers només o comporta més treballs?
— Bé, ademas estem llevant mala herba i adequant vies i carrers. I tot això amb una modificació de crèdit d’un milió cinc-cents mil euros del romanent on posàvem a disposició una quantitat de diners per a asfaltar vials urbans i interurbans. Són dos projectes que hem de treure a licitació.
— ¿I què ens pot comptar sobre un dels plans que vostè ja ha anunciat i que està entre els més ambiciosos per al futur del municipi: el Pla Integral de l’Aigua i la Minimització de l’Impacte Urbanístic?
— Sí, el Pla Integral de l’Aigua i la Minimització de l’Impacte Urbanístic és un projecte que aquesta legislatura ens agradaria veure’l orientat i que en la pròxima es pugui ja executar. Perquè en el que queda de legislatura no és possible desenvolupar-ho íntegrament. Hem començat per configurar una taula de tècnics composta pels tècnics municipals d’Urbanisme i a ella li hem sumat posteriorment un jurista urbanista contractat externament perquè ens digui com podem escometre les quotes a pagar pels veïns a l’hora de regular el pla integral.
— ¿En què consisteix llavors?
— El Pla Integral el que ve a recollir és la minimamización de l’impacte urbanístic en el terme municipal, la legalització de tots els habitatges que hi ha en el municipi indistintament que estiguin acolliments dins d’un PAI o no. Tots els habitatges que estiguin construïdes abans de 2014 poden acollir-se al Pla Integral de l’Aigua i la Minimització. Així això comportaria la regularització dels 3.340 habitatges que hi ha en tot el terme, les revaloritzaríem i totes tindrien la capacitat de disposar de cèl·lula d’habitabilitat i de tenir la legalització com a habitatge construït.
— ¿En quina fase es troba aquest pla?
— Ara el que estem fent és crear la idea i el consell o taula per a decidir com portar-lo a la pràctica. En aquesta taula hem anat integrant a tècnics de la mancomunitat així com a experts de desenvolupament local i a experts en programes europeus a veure si a través de l’Agenda Europea podem finançar-ho i la prestació del servei al veí podem abaratir-la. A més, hem arribat a un consens amb la Direcció General d’Urbanisme a través del qual prepararem un projecte que pugui ser exemple per a solucionar els problemes que té la Comunitat Valenciana en aquesta matèria. Aquest pla per tant està encaminat a legalitzar tot el terme encara que començaríem fent-lo, a manera de laboratori, per una urbanització que no estigui urbanitzada, per un grup dispers. La minimització el que vindria a dir és que la recollida d’aigües hauria de ser en compartiments estancs per a fer la legalització i reunir les condicions tècniques que has de tenir per a poder legalitzar l’habitatge. El pla integral de l’aigua el que ve a significar és que aquelles urbanitzacions en les quals no s’ha desenvolupat un PAI però si que tenen la condició de sòl urbà però no són solars, se’ls donaria aigua potable i se’ls recollirien les aigües brutes i es faria la depuració. Això es faria a través d’un PAI i haurien de pagar quotes d’urbanització, d’aquesta manera per la figura jurídica que remenem es podria fer a través del rebut de l’aigua. A través del cost de l’aigua es pagaria per tant el cànon de la depuració de l’aigua. Per a rebaixar costos al veí i per a fer-lo més fàcil encara al ciutadà hem iniciat converses amb la EPSAR per a poder portar a un col·lector totes aquestes aigües o bé portar-lo a una depuradora nova que hauria de construir la *EPSAR.
— ¿I què tal ha estat la resposta a la seva proposta per part de les Administracions públiques amb les quals ha contactat?
— La resposta ha estat la de mostrar-nos tot el seu suport, especialment des de la Direcció General d’Urbanisme.
— ¿Quins terminis es remenen per al seu desenvolupament?
— El desenvolupament és a llarg termini, no a curt. Volem tenir aquesta legislatura el projecte. I poder començar a desenvolupar-lo la pròxima.
— ¿Tenen ja en ment alguna urbanització per a iniciar el pla pilot?
— Sí, el que no sabem és si començar per Cimeres de Calicanto o per Cabuchuelos. Cimeres té un situació incòmoda d’aigua perquè té aigua potable deficitària i no té coletor ni depuració d’aigües. I *Cabuchuelos té un PAI d’urbanització amb cinc execucions de sentència per a poder urbanitzar-ho ja. Estem estudiant-ho.
— ¿I per què es decideixen a posar en marxa un pla tan complex?
— Això ve a néixer de la demanda de la llicència d’obres denegades per aquest Ajuntament. Per exemple, tothom sol·licita llicència d’obres per a posar-se energia fotovoltaica, però no es poden concedir. Intentarem que abans d’abril o maig el document estigui tancat i aquest document li ho traslladarem a l’Administració valenciana i a partir d’aquí podrem fer els passos amb el veí. En l’inici de la pròxima legislatura, independentment de qui governi, ha de començar a desenvolupar-se aquest pla. Perquè no és un projecte d’un partit, sinó que entenem que és una manera de donar una resposta municipal als veïns. Perquè a més no és un problema només de Godelleta, sinó que ho és de la comarca. A nivell comarcal cal anar en la línia de legalitzar a Xest, Xiva, Alboraig, Turís… estem parlant que aquest és un projecte molt gran. Godelleta té 900 habitatges en el nucli urbà però 3.340 en el terme municipal.
— ¿Entenc que busquen llavors comarcalitzar aquest projecte?
— Sí, tot aquest projecte té un cost molt elevat i com a municipi no el podem assumir. Ja hem fet l’esforç sobre la part tècnica externalitzada, però necessitem suport ja no sols de l’Administració valenciana, sinó també de projectes europeus. En l’última reunió que hem mantingut ha participat, per exemple, Bartolomé Nofuentes, l’Assessor especial en Fons Europeus per a la GVA i President del European Committe of the Regions de la Generalitat Valenciana, i amb ell hem vist que tot aquest projecte encaixa fàcilment dins de les ajudes europees. En energies fotovoltaiques; en evacuació d’aigües residuals i de neteja de llits; així com en optimització de l’aigua perquè les canalitzacions de l’aigua són deficitàries: actualment es perd el cinquanta per cent de l’aigua que entra en elles, i podríem optimitzar molt més aquest cabal i aprofitar-lo al màxim. Contaminaríem menys i a més usaríem menys aigua de l’aqüífer de la Foia de Bunyol-Xiva per a donar servei a la gent. I a aquest projecte li volem sumar comptadors intel·ligents, que mesuren l’aigua que un habitatge consumeix, als quals se’ls pot posar alertes perquè, per exemple, una persona major que viu sola i que porta tres dies sense gastar aigua surt-te l’alerta, perquè pot ocórrer-li alguna cosa. O comptadors que també et diuen que un habitatge pot tenir una fugida. I tot això pot estar obert a tots els municipis de la comarca.
— ¿Godelleta anirà endavant amb el projecte independentment dels pobles de la comarca que se sumin?
— Godelleta va cap endavant i qui vulgui unir-se, amb manifestar exclusivament que vol participar ja és suficient. Perquè si l’aqüífer de la Foia està tan tocat com es creï, si traiem menys aigua de l’aqüífer molt possiblement reflotarà i possiblement recuperarem molts paratges i llocs que són importants en el municipi. I tot això el podem unir a l’arribada de subvencions per a la comunitat general de regants que pugui revertir en comunitats energètiques que donen a la ciutadania una millor prestació i més respectuosa amb el medi ambient.
— ¿Es beneficiaria també l’agricultura?
— Sí, clar, a més això no pot ser una iniciativa municipal. S’ha d’adjudicar mitjançant a concurs a una empresa la gestió de l’aigua, qui la gestionaria per exemple per a 25 anys i serà ella qui haurà de realitzar les inversions. I al seu torn nosaltres li demanarem als fons europeus que ens ajudin, per la qual cosa tot el que arribi d’ajuda se li descomptaria a les inversions que hagi fet l’empresa. La Comunitat General de l’aigua podria portar la gestió de l’aigua en alta. Mentre que la gestió en baixa la podria portar-la una altra empresa. Per tant, deixaríem de contaminar els aqüífers que van a l’Albufera; contribuiríem a recuperar l’aqüífer de la Foia de Bunyol-Xiva; podria servir com un control d’alarmes per a la tercera edat; i milloraríem la gestió de les pèrdues de l’aigua en la xarxa general. I si som capaços d’integrar a Xiva, Torrent o la resta de pobles estaríem abastant un ventall major perquè sigui encara més atractiu per a ser finançat el projecte pels fons europeus.
— Sembla un pla molt ambiciós.
— Sí, però és que fer polítiques municipals no és només reparar un senyal o canviar una paperera. El futur del municipalisme passa per projectes i programes a llarg i mitjà termini que li donin sentit al municipi. Que hi hagi una estratègia de saber on estàs i a on vols anar. Alguna cosa que ja comencem a embastar en la passada legislatura l’anterior equip de govern. A més, on coincidim tant amb Ciutadans com amb Esquerra Unida en el seu moment era en aquesta falta d’orientació política que hi havia amb el govern encapçalat pel PP i amb qui no sabíem a on anàvem.
— ¿Per resumir, quals són les accions més destacables, al seu judici, de les executades en aquests primers sis mesos al capdavant del govern de Godelleta?
— Bé, el primer que abordem va ser la modificació puntual en el tema de les plantes fotovoltaiques. Al mes de ser aquí el solucionem. Hem creat un corredor en el terme municipal on no es poden instal·lar. Per exemple, mil metres del nucli urbà cap a València no es poden posar; i hi ha quatre nuclis importants de tradició agrícola on tampoc es poden instal·lar. I a això unim que s’ha de guardar una distància de 50 metres amb els habitatges disseminats i de 100 metres amb les urbanitzacions. De fet, el nostre plantejament de com enfocar la instal·lació d’aquestes plantes en el nostre terme ens consta que l’ha pres com a model el govern de la Generalitat per a saber com respondre davant aquesta problemàtica. El segon tema que hem prioritzat és la construcció del nou col·legi i de l’institut. La primera reunió la vam tenir al maig de 2020 els edils Juan Carlos Fayos, Pablo Rodríguez i jo per a començar a traslladar a la Conselleria la nostra necessitat. I el 2 de setembre de 2020 va arribar un document a l’Ajuntament de Godelleta on se’ns deia que els terrenys disposats en el Pla General no eren suficients per a fer el nou col·legi.
— Per cert, ja que ho nomena, ¿en quin estat es troba el Pla General d’Ordenació Urbana?
— Encara estem amb els informes i treballant en ell. Perquè el problema del PGOU radica en el fet que la Llei ens obliga a reduir els metres quadrats urbanitzables, atès que tenim massa per a urbanitzar quan som conscients que això no es donarà en la vida. Per tant, el PGOU ha de reduir en més de 3 milions de metres quadrats el sòl urbà. Encara que això no afecta al sòl dotacional. Perquè tenim sòl dotacional dedicat a l’educació, ja que el que volem destinar al nou col·legi i IES està dins de la trama urbana i no hi ha problema d’inundabilitat. Hi ha terreny suficient per a desenvolupar tant el col·legi com l’IES. És més, hi ha entorn de 18.000 metres quadrats però la nostra idea és la compra de prop de 30.000 metres quadrats per a poder comptar amb més zones esportives que poden ser comunes posteriorment.
— ¿I quant a terminis d’execució, quin calendari remenen?
— La nostra intenció és arribar a maig de 2023 amb el tema de l’institut i el col·legi clars: que encara que no estigui licitat el projecte, que primer, segon i tercer de Secundària ja puguin cursar aquí els seus estudis habilitant els espais. Perquè en l’actualitat alguns estudiants han d’anar-se a Torís, uns altres a Xiva, uns altres a Bunyol… Així que el que s’ha fet és comunicar a la Conselleria d’Educació que necessitem un IES però no sols per l’evolució del creixement poblacional que en l’últim any té la nostra població del 17,85%, que afecta sobretot els segments en edat escolar entre els 0 i els 18 anys, en l’actualitat amb un cens de 761 persones. Sinó a més perquè la pròpia Direcció General d’Infraestructures Educatives de la Conselleria d’Educació en 2020 ens informava que el sòl dotacional era insuficient per a un col·legi i que el col·legi actual, el tendre Galván tenia 6 unitats d’Infantil i 12 de Primària, quan només està preparat per a acollir just la meitat. Al maig de 2021 iniciem converses amb la Conselleria d’Educació, parlem amb el Director General de Planificació i amb Miguel Soler, el Secretari Autonòmic d’Educació, a més d’amb els tècnics de planificació de la Generalitat. Perquè amb la documentació que remenem són 800 els xavals que tenim, en data d’avui, amb fins a 18 anys i a ells cal donar-los sortida. Batxillerat no té dret a autobús. Així que el que li vam proposar a la Conselleria és que en lloc de fer les obres a Torís les fes a Godelleta. La Conselleria va acceptar la nostra proposta però ens obliga a què nosaltres ens comprometem a la compra dels terrenys. Així que Godelleta es compromet a fer un Pla Especial on es contempli l’expropiació. Ja hem aprovat en el ple la necessitat d’aquests centres i on ens comprometem a la compra dels terrenys. I ara estem a l’espera que la Conselleria ens comuniqui que es fa càrrec de la redacció del projecte i de la seua execució.
— Abans d’acabar aquesta entrevista, m’agradaria aprofundir si li sembla una mica més en el projecte del desviament del barranc Juncar. ¿Pot concretar-nos més detalls del projecte?
— El barranc travessa diferents urbanitzacions per l’interior i aquestes construccions, quan venen les grans danes, es veuen afectades perquè s’inunden. Així que el que proposem és 500 metres abans desviar el barranc cap a un altre.
— ¿És per tant un projecte puntual per a aquesta zona, no està inclòs dins del Pla integral de l’Aigua?
— No, com ja aprovem en l’últim ple, la Diputació ja adverteix que hi ha un risc geològic en la zona. I nosaltres li recordem això al costat de diversos vídeos que aportem per a sol·licitar-los des de l’Ajuntament que realitzi una obra per a desviar el barranc. Però ells ens diuen que els terrenys els hem d’adquirir nosaltres així com que ens comprometem a realitzar posteriorment el seu manteniment.
— ¿De quina mena d’obra estem parlant i quina inversió es preveu?
— Estem parlant d’unir dos barrancs separats uns 300 o 400 metres de distància; una obra que es faria amb pedra en escullera verda i que disposaria de dos vials, un a cada costat, per al seu manteniment. I quant al cost, estaríem parlant d’uns dos milions i mig d’euros, aproximadament.
— ¿L’obra qui la finançaria?
— La licitació del projecte i el propi projecte d’execució el realitzaria la Direcció General de l’Aigua, de la Conselleria d’Agricultura. I ens agradaria que almenys la licitació del projecte estigués abans que acabi la legislatura. Amb això solucionaríem el problema de cinc urbanitzacions: Calicanto A, Calicanto B, Godelleta Natura, Marisan i Els Pins. Perquè quan parlem de municipalisme no sols parlem del nucli urbà; parlem dels 37 quilòmetres i mig del terme municipal de Godelleta, que és del que hem d’ocupar-nos.
Be the first to comment