Sentit homenatge a la banda «La Lira» de Xest

Post també disponible en: Castellano

Dissabte passat, 31 de juliol, el cicle de serenates es tancava amb un emotiu acte organitzat des de la regidoria de Cultura per a reconéixer la labor social que està realitzant l’Associació Musical La Lira de Xest en temps de pandèmia.

Amb aquest objectiu es va estrenar el documental La música, un refugi en pandèmia, realitzat per Tàndem Comunicació, que va teixir un relat conjunt a través de diferents veus de l’associació sobre com es va afrontar el primer any de la Covid-19 i com es va aconseguir mantindre l’activitat malgrat les dificultats. Després de la projecció, la banda va oferir un emocionant concert per a recordar a les víctimes en la població, interpretant un dels temps de l’òpera Sigfrido, de Richard Wagner i un moviment de la simfonia Leningrad, de Dimitri Xostakóvitx.

“Són moltes les cançons que estan registrant la memòria d’aquest pandèmia en les nostres consciències, perquè la música ens sana i ens salva, ens dóna consol en l’adversitat i alegria en els moments feliços. A Cheste gaudim de l’enorme privilegi de comptar amb l’Associació Musical La Lira; per això des de la regidoria de Cultura volíem deixar constància de la gran faena que ha realitzat durant aquesta pandèmia amb l’enregistrament d’un documental enclavat en el projecte Memòria Oral de Cheste, ja iniciat fa 6 anys i que ha comptat amb el suport de tot el consistori. Agraïsc a l’associació que haja acollit amb tant d’afecte aquesta proposta”, apuntava la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, en l’obertura de l’acte.

Després de les paraules de la regidora, va donar principi el documental, davant un públic entregat que omplia el recinte habilitat en la plaça Doctor Cajal. 

Després de la projecció, el president de l’Associació Musical La Lira, Gerardo Pérez, va fer un ampli agraïment a l’Ajuntament i a les persones i entitats que han facilitat els assajos a l’aire lliure; a les direccions dels col·legis, a les persones particulars que han col·laborat i a la Fundació cajacheste. “Hem aconseguit que la banda no pare. Realitzar un concert en les condicions actuals de pandèmia no és fàcil, però des que Mª Ángeles ens va oferir la idea de fer aquest concert a manera d’homenatge, els músics i músiques s’han anat animant fins a arribar als que som hui ací. El meravellós documental que hui hem gaudit serà record audiovisual per a les generacions futures del que ha suposat i està suposant aquesta pandèmia en la nostra associació i a Cheste”.

Per la seua part el director de la banda simfònica, Javier Enguídanos, va introduir les obres que s’anaven a interpretar. “Quan la regidora ens va parlar d’aquest homenatge, vaig pensar que havíem de fer un programa que estiguera a l’altura. Com no podia ser d’una altra manera, havia d’estar vinculat a la situació que estem vivint, per això vaig pensar que havíem de retre homenatge a les víctimes que ens ha deixat aquesta maleïda pandèmia i a la gent que ha lluitat i ha donat la seua vida per tots nosaltres. La música fúnebre de Sigfrido és una música molt solemne i molt heroica que sorgeix des de la part més fosca dels sentiments, per la presència de la mort; es desenvolupa de manera exponencial per a enaltir a l’heroi i després torna a la realitat, per a buscar el descans etern de la seua figura. La música de Xostakóvitx es basa en la situació de Leningrad en la Segona Guerra Mundial; el moviment anomenat Victoria descriu una primera situació d’incertesa i molta tensió, com la que vivim a l’inici de la pandèmia, una segona part d’acceptar la realitat i una última d’esperança. La música acaba amb una sensació d’eufòria i optimisme molt gran”.

Una vegada més la banda simfònica va fer vibrar al públic, que va trencar en aplaudiments en finalitzar el concert. A manera de fermall final de l’acte la regidora de Cultura, acompanyada per membres de la corporació municipal, va entregar al president de l’Associació Musical una làmina de la il·lustradora Eva Cortés, com a detall per a posar en valor el destacat paper de la música en la vida de la població chestana. Finalment banda i públic van interpretar l’Himne Regional, com és costum en l’última serenata del cicle.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*