Condemnada a 25 anys de presó a la dona que va matar al seu marit amb discapacitat a Godelleta

Post també disponible en:

El Tribunal rebutja aplicar la pena de presó permanent revisable i qualifica els fets com a assassinat

L’Audiència Provincial de València ha condemnat a 25 anys de presó a Beatriu F.C “la vídua negra de Godelleta” per matar al seu marit, que patia una malaltia degenerativa que li produïa discapacitat, i després enterrar el seu cos en una parcel·la que va adquirir a Godelleta l’any 2019. Un jurat popular la va declarar culpable en finalitzar el judici.

A pesar que les parts van demanar que se li condemnara a la presó permanent revisable, el magistrat-president del Tribunal del Jurat rebutja imposar-la en la sentència. El Tribunal considera que la víctima, Isaac Guillén Torrijos, estava en un estat d’especial vulnerabilitat a causa de la malaltia degenerativa que patia. Això permet qualificar els fets d’assassinat, pel fet que no podia defensar-se.

La dona que no era natural de Godelleta, ni vivia allí, es va traslladar a la parcel·la l’1 de desembre de 2019 juntament amb el seu fill i el marit, a qui va deixar tancat en el cotxe amb una bombona de gas oberta. L’objectiu inicial era matar-lo per asfíxia.

Quan va comprovar que seguia amb vida, va agafar un cordó d’una sabatilla i el va escanyar fins a causar-li la mort, segons el relat de fets provats de la sentència. Durant l’escanyament, l’home va arribar a defensar-se i tractar d’impedir la seua mort malgrat la seua «impossibilitat física i desvalimiento», segons la sentència.

Una vegada perpetrat el crim, amb l’ajuda del seu fill, el va enterrar en la fossa i va llançar sobre ell dessaborida caústica i altres productes químics per a dissoldre-ho. Després de quatre dies va interposar una denúncia davant la Policia, a la qual va dir que no sabia res del seu marit des de la vesprada del dia 1.

Per a reforçar la seua coartada, durant aqueix mes, la condemnada va enviar missatges de text des del mòbil del mort a si mateixa i a amics i familiars en els quals es feia passar per l’home per a dir que estava bé i demanar que no ho buscaren. El cos sense vida de la víctima va ser descobert finalment el 16 de juny de l’any següent.

Isaac depenia de terceres persones perquè l’ajudaren en les seues necessitats vitals o l’ajudaren a desplaçar-se a causa de la malaltia degenerativa del sistema nerviós que patia.