Els viticultors reclamen que no es fixen preus del raïm per davall dels costos de producció

Post també disponible en: Castellano

ASAJA, COAG i UPA s’unixen per a exigir el compliment de la Llei de cadena alimentària en el sector del vi i reclamen als cellers que frenen l’afonament dels preus. Demà es reuniran amb la cúpula del Ministeri d’Agricultura per a demandar un pla de suport urgent.

Les organitzacions professionals agràries espanyoles, ASAJA, COAG i UPA, s’han unit per a exigir accions urgents que eviten que la verema 2020 siga recordada com una de les més ruïnoses de la història. Les seues reclamacions es dirigixen en dos sentits: d’una banda, cap als cellerers que compren el raïm; i d’un altre, als Governs, central i autonòmics. Als compradors de raïm, els agricultors els reclamen que complisquen la Llei de la cadena alimentària, fonamentalment pel que fa al preu a què paguen el raïm. Alguns cellers estan actuant “con coaccions i de forma desleal”, obligant el productor a manifestar expressament que no ven el raïm a un preu inferior als seus propis costos de producció. “Una pràctica immoral i ilegal”, afirmen.

Els preus que s’estan pagant són fins a un 30% inferiors als del passat any. Per al sector no hi ha causes que justifiquen la dita caiguda: les previsions per a la verema 2020 parlen d’una producció menor a les estimacions inicials, entorn dels 41-43 milions d’hectolitres, en línia amb la mitjana de les últimes cinc campanyes. Les existències a final de campanya de vi i most són de 36,6 milions d’hectolitres, inferiors en un 6,7% a les de l’anterior campanya.

Demà dimecres, les organitzacions agràries acudiran al Ministeri d’Agricultura, on defendran una sèrie de propostes i mesures entre les que s’inclouen:

  • Costos de producció: ASAJA, COAG i UPA demanden a les administracions que clarifiquin com determinar els costos de producció que el preu ha de cobrir, fent referència a les diferents zones de producció, varietats, formes productives …
  • Controls de l’AICA: el sector demanda més controls per part de Govern per verificar el compliment de la Llei.
  • Plans d’ajudes: les ajudes europees són necessàries, però no suficients. Les comunitats autònomes i el Govern han de destinar fons específics per salvar el sector de el vi de la crisi que travessa. Països competidors d’Espanya, com França o Itàlia, ja ho han fet, pel que urgeix evitar que es produisca una situació de competència deslleial.
  • Ajudes de mínimes: en temps de crisi es poden atorgar ajuts estatals de fins a 20.000 euros per explotació en tres anys, podent-se augmentar fins i tot fins a 25.000 euros).
  • Ajudes per la covid-19: La normativa europea permet destinar fins a 7.000 euros per agricultor per ajudar els afectats per la crisi de la covid-19, utilitzant fons de desenvolupament rural no gastats.
  • Retirada de producte: els agricultors demanen incrementar les prestacions víniques a el 15%, davant el 10% actual. Això és el volum d’alcohol que han de tenir els subproductes finals. A la pràctica implicaria retirar més producte i que no vaja a vi.
Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*