Post també disponible en:
Castellano
En el marc del vint-i-tresé Congrés Nacional de Farmacèutics que se celebra en el palau de Congressos de València del 7 al 9 de febrer, el M.I. Col·legi Oficial de Farmacèutics de València ha instal·lat un museu entorn de la ciència farmacèutica valenciana denominat «Valentia Ars Pharmaceutica», reservant un espai principal a l’exposició «Recreant una botica de medeçinas de Requena en 1545». En el Congrés està previst una participació de 1.800 farmacèutics de tota Espanya.
La part requenense de l’exposició general del Col·legi Oficial de Farmacèutics està comissariada per Fernando Moya Muñoz i l’Arxiu Municipal de Requena juntament amb membres del Col·legi Oficial de Farmacèutics. L’exposició va sorgir a partir d’un expedient d’una visita d’inspecció a les boticas de Requena en 1545. Es tracta d’un document molt singular de catorze pàgines en el qual el metge Cristóbal va llistar els elements simples, compostos, ungüents, emplastos, olis, estomàtics, píndoles, conserves, pólvores, resines i gomes que eren presents en les tres boticas de l’època: la de Lorenzo de Fumada, la d’Alonso Calvo i la de Juan Navarro Sacedo. Les actes capitulars del Consell de Requena documenten el zel de l’ajuntament perquè les boticas de Requena estigueren ben proveïdes. En aquella època, era el Consell qui regulava i intervenia en els aspectes sanitaris i s’esforçava per aconseguir i fidelizar per a la població a metges, apotecaris i cirurgians.
Per a l’exposició, Fernado Moya, president del Centre d’Estudis Requenenses i cronista oficial de Fuenterrobles, va recol·lectar durant un any quasi tots els elements simples de les boticas de Requena que es documenten en l’expedient de 1545.
En l’apartat de minerals destaca l’alum, sofre, bitla arménico, sulfat de coure, cristall o lapis specularis, coure, maragdes, hematites, magnetita, ix gemma, terra segellada, safirs, lapislàtzuli, robins, topazis o granats.
Criden l’atenció les substàncies d’origen animal com l’oli d’alacrans, os i cap de cérvol, castor, almesc, coral roig i blanc, perles, aljófar, rasura d’ivori, mel, greix de gallina i de porc i cera blanca.
Gomes i resines presents en les boticas de Requena eren la almáciga, l’encens, estoraque, opopónaco, mirra, sang de Drac, opi, resina de pi, elemi, goma aràbiga, colofònia i ambre.
Són moltes les plantes presents d’acord amb la farmacopea de l’època. Entre moltes altres, el lliri, vesc, cidra, anís, fenoll, anet, llorer, murta, xiprer, cubeba, roses, violetes, camamil·la, cantueso, mejorana, camedrio, sàlvia, menta, absenta, herba-sana, codonys, rude, culantrillo, fumaria, sauco, ametles, safrà, ruibarbre, mirabolanos, pebre, nou moscada, macis, gingebre, regalíssia, canyella, càmfora, pollancre, cardamomo, beleño, zumaque, valeriana i un llarg etcètera.
Molts d’aquests simples s’han trobat en la mateixa comarca. Uns altres eren d’origen forà i fins a exòtic i entraven per la duana de Requena on s’ha documentat el pas de ruibarbre, acíbar, coral molt, goma aràbiga, càmfora, ungüent d’alabastre, encens, armoniaco, almoxate, argent viu o diacitrón. En 1545, la farmacopea europea encara no utilitzava productes d’Amèrica, alguna cosa que començarà a ocórrer a la fi del segle XVI.
L’exposició ha suscitat l’interés tant de la ciutadania comuna com la dels farmacèutics, historiadors i especialistes pel que es considera complit l’objectiu inicial de difusió. Fins ara s’ha exposat en l’Arxiu Municipal de Requena, Casa de la Cultura de Requena, seu del M.I. Col·legi Oficial de Farmacèutics de València i en el Palau de Congressos de València.
Be the first to comment