Opinió: «El “Polvorín” de Corrons», per Juan Simón Lahuerta

Post també disponible en: Castellano

Juan Simón Lahuerta

Així era conegut per molta gent el Destacament del Parc d’Artilleria de València, ubicat en el marge esquerre del va riure Buñol, en la partida de Corrons. L’entrecomillado del títol obeïx que un polvorí s’utilitza per a emmagatzemar pólvora i explosius, mentres que el nostre Destacament funcionava com a tallers de càrrega i descàrrega de projectils. El verdader polvorí del Parc d’Artilleria, estava –y continua estant en Chinchilla (Albacete) .

Molt s’ha escrit i comentat sobre el Destacament, i les seues dos explosions. Nosaltres només volem aportar xicotets matisos, curiositats, anècdotes i noms, la font de les quals és una persona que ho va viure des de dins: el llavors tinent cap del Destacament, hui Coronel retirat, Herminio Tortajada (92 anys) . Hi ha dades i fets del dia a dia que, si no és així, ningú coneixeria. No tractem d’esmenar la plana a ningú i, en tot cas, el nostre article només aspira a ser complementari d’altres. En eixe sentit, recordem un article esplèndid de l’historiador bunyoler Pepe Medard, el títol del qual era idèntic al nostre, però sense l’entrecomillado. En ell ens narra breument, amb la precisió i el rigor propis de la seua professió, la història del Destacament. Ens descriu amb detall, com va viure el poble de Buñol les seues dos explosions, centrant-se principalment en la primera per ser la que més alarma i pànic va generar en la població.

Efectivament, al llarg de la seua història es van produir dos explosions en el Destacament, que van espantar i van tindre en suspens a la població. La primera va ser el 29 de juliol de 1951, afortunadament sense víctimes. El diari Levante va dir: “….se van registrar diverses explosions en el polvorí existent en les proximitats de Buñol, a causa de la descomposició de la pólvora a causa de la forta calor reinante”.

La segona explosió va ser una verdadera tragèdia. Va ocórrer el 22 de gener de 1957, quan huit soldats treballaven en la descàrrega d’una partida de projectils procedents de la Guerra Civil. El diari Las Provincias donava així la notícia: “Esta demà s’ha produït un tristíssim succés, en les proximitats de Buñol… En el polvorí d’artilleria, quan s’efectuava la descàrrega d’un projectil, calibre 75/28, es va produir una explosió, resultant set artillers morts en l’acte i un ferit grave”. El terrible balanç final va ser la mort de huit soldats. Eixe mateix dia, l’alcalde va declarar dol oficial. Es van posar crespons negres en les banderes i es van suspendre totes les activitats lúdiques i comercials. Dies després, l’1 de febrer, es va celebrar una missa funeral, a la que van assistir autoritats civils i militars. Entre estes últimes estaven el Tinent Coronel Eduardo Ufer, director del Parc d’Artilleria de València i el Tinent Herminio Tortajada, cap del Destacament.

Cal afegir que en el moment del tràgic accident, la dotació del Destacament era de trenta o quaranta soldats, un sergent i el tinent ja citat.

Però fem també un poc d’història de la zona militar i les seues dependències. En el seu origen va ser una fàbrica d’armes de la República Espanyola, dirigida per un enginyer rus que vivia en un magnífic xalet del recinte. Era la “Fábrica d’Armes núm. 12 Nules- Buñol”, segons consta en documents consultats i en ella es fabricaven pistoles, subfusells i metralladores —entre estes últimes la famosa Maxim russa, refrigerada per aigua—. Després de la guerra civil va deixar de fabricar armes i es va traslladar la maquinària al Parc d’Artilleria de València. Ens diu el Coronel Tortajada, antic cap del Destacament, que els torns russos van funcionar en el Parc d’Artilleria i tenien tal precisió, que no hi havia a València cap que els igualaren. També ens comenta que, durant els quatre anys que va dirigir el destacament (1953-1957) , sempre sol·licitava que li enviaren soldats analfabets a què ell, personalment, s’encarregava d’ensenyar-los a llegir, escriure i les quatre regles, de manera que acabaven la mili alfabetitzats. Tot un detall per la seua banda. Finalment ens compte que, aprofitant un xicotet aflorament d’aigua dins de la zona militar, va construir una font, a la que van posar per nom “Fuente la Mezquita”. Estava dotada d’una esplanada amb seients i era un racó acollidor, per a recreació dels soldats, i que també podia utilitzar –y utilitzava la ciutadania de Buñol. És just afegir que va encarregar la construcció de la dita obra al seu sergent, Diego Cabello, un cordovés que, fidel als seus orígens, va proposar el nom de la font. Ens pareix oportú citar-ho, atés que el dit sergent era casat amb la mestra bunyolera Carmen Espacios.

En la dècada dels seixanta el destacament és desmantellat però es manté com a zona militar, amb una dotació mínima de personal per a vigilància, fins que en 1996 el Ministeri de Defensa ho posa en venda. Hui només queden escassos vestigis, una garita, un xicotet mur i restes de la Font la Mesquita.

La nostra gratitud al Coronel Tortajada que, per cert, una filla seua es va casar amb un fill del Dr. Facundo Tomás Carrascosa. És tot un luxe que, després de tants anys, algú ens puga comptar, en primera persona, fets i dades de l’antic Destacament de Corrons, la història del qual forma part de la del nostre poble.

Juan Simón Lahuerta (Buñolerómano)

P/D.- En su artículo, Pepe Medard, bajo su nombre, utiliza como alias “Buñoleroadicto”. Como su “adicción” es también la mía, me ha dado una idea y me he aplicado otro alias, distinto pero equivalente: “Buñolerómano”. Gracias por la idea, maestro.

Mi banner
Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*