Sofia Tarazón presenta la seua novel·la sobre la primera escola mixta i gratuïta a Espanya

Post també disponible en: Castellano

El saló de plens de l’Ajuntament de Cheste va acollir ahir, dijous 21 d’octubre, la presentació de la primera novel·la històrica de l’autora Sofía Tarazón Arenas (València, 1990).

Sota el títol La jugada mestra, el llibre relata la història d’una família malaguenya que va obrir la primera escola gratuïta per a xiquetes l’any 1783. Una novel·la que mescla història i ficció remuntant-se al segle XVIII, quan les idees de la Il·lustració arribaven a la localitat malaguenya de Macharaviaya (Màlaga), on es va desenvolupar un projecte educatiu pioner a Espanya, coincidint amb l’obertura de la fàbrica de Naips de la zona.

L’acte va comptar amb les intervencions de la regidora de Cultura, Mª Ángeles Llorente, i de la mestra Rosa Casadó, actualment en actiu en el CEIP Giner dels Rius de Cheste, els qui es van encarregar de presentar a l’escriptora del llibre. “Sofia es dedica a la gestió esportiva des de 2016, però compagina la seua professió amb la seua passió per la literatura i portava anys somiant amb donar vida a la seua primera novel·la històrica. Diu que traure a la llum fets poc coneguts l’apassiona i ja està preparant el seu segon llibre”, anunciava la regidora. “El tema principal de la jugada mestra és el primer accés de l’educació de les dones. Les protagonistes de la novel·la se secunden entre elles creant una xarxa de sororitat amb la qual canviar la seua situació i la de la resta de les dones i narra la història de la primera escola pública, mixta i gratuïta que va haver-hi a Espanya, on per primera vegada es premiava a les dones i fins i tot se’ls becava”. 

“La meua relació amb Sofia ve de l’àmbit esportiu a Utiel i quan em va contar que havia escrit aquest llibre va ser una sorpresa per a mi. A més, es tracta d’una novel·la que ens parla sobre la importància de l’educació de la dona i de l’educació pública, mixta i gratuïta, pilars que considere molt importants. Vull destacar la seua valentia per a cultivar aqueixa inquietud literària que portava dins: totes les persones tenim somnis i expectatives, però només algunes s’atreveixen a intentar-ho i Sofía és una d’elles”, afirmava Rosa Casadó.

Per part seua, Tarazón es va mostrar molt agraïda amb l’Ajuntament per mostrar les seues portes obertes per a presentar el llibre i va compartir la seua experiència com a escriptora amb molt d’entusiasme, donant cabuda a un col·loqui amb el públic sobre educació, cultura, dona i història. “La idea d’escriure La jugada mestra va començar fa quatre anys i ha sigut un llarg procés d’escriptura i documentació. La història de Macharaviaya és preciosa i la veritat és que jo vaig arribar a ella per casualitat. Sabia que volia parlar sobre el primer accés de la dona a l’educació i ja tenia en la meua ment algunes trames i la configuració de diversos personatges, però en un primera cerca només vaig trobar referències a França i em vaig quedar molt despagada, així que vaig aparcar una mica la idea. Però, casualment, va arribar a mi una entrevista d’un historiador que donava visibilitat al fet que el seu poble, Macharaviaya, va tindre la primera escola pública, mixta i gratuïta i llavors es va obrir davant meu l’apassionant història d’aquest lloc i vaig reprendre la idea d’escriure la novel·la”, declarava l’autora.

Segons relata en el llibre, en el segle XVIII tots els col·legis estaven en mans d’ordes religiosos, no obstant això el col·legi de Macharaviaya va estar desvinculat de l’església. “En aqueixa època hi havia col·legis per a xiquetes però els seus ensenyaments se centraven en el que es deia tasques mujeriles. En Macharaviaya és curiós que el director de l’escola fóra Miguel de Gálvez, l’escola es mantenia amb les aportacions de la seua família i d’una fundació integrada pels agricultors del poble. La família Gálvez estava conformada per quatre germans que, malgrat el seu origen humil, van arribar a ocupar alts càrrecs; gràcies als seus contactes es va obrir al poble la fàbrica de Naips que exportava a les Índies, alhora que van fundar l’escola que protagonitza el llibre. Amb tot això, la població de Macharaviaya va créixer moltíssim arribant a ser coneguda com ‘la xicoteta Madrid’, encara que en l’actualitat torna a ser un xicotet poble de 500 habitants”, explicava Tarazón. “En aquest context històric he volgut contar una història d’amistat utilitzant als personatges de María Rosa Gálvez, a la mestra de la vila i a un sacerdot”.

Per a tancar l’acte es va obrir la venda d’exemplars de la novel·la, dedicats per l’autora.

Mi banner

Be the first to comment

Leave a Reply

Your email address will not be published.


*